DONES...HOMES... aquarel·la

Per explicar-me als humans

Els citaria primer com persones.

Per relació de sexe

Arribaria a DONES i HOMES.

Els caracteritzaria

Dins de les paraules

En un per cada un d’ells.

Dones... Triar.

Homes... Desitjar.

I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?

I en el desig triéssim ?

S’acabarien els greuges

Entre els sexes ?

DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit

...i el crit va sorgir,

ningú va col·legir

si era prec o renec...

Les fulles queien a terra,

els passos les feren cruixir...

Va venir el vent inhòspit

i les feu barallar

i les llençava al cel

i les rebatia contra el pedruscall...

En l’altre compàs de temps

la calma va callar

i la boca es clogué sense parla

i les fulles aquietades

feren de catifa

als crits que queien damunt fullaraca

al no sostenir-les el vent.

DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON

PERDEM INTERÈS... AQUAREL·LA

Perdem l’interès en quelcom

quan saben el resultat a favor o en contra?

Ens aflaquim en la tensió ?

Ens refermem quan ens afavoreix

i ja som com bandera enlairada

que sols belluga si fa vent ?

No et trenquis l’ala moixonet

volant i buscant culpes o favors...

La pluja ho renta tot

i desprès els brots son més verds.

No perdis l’interès si ets ja a meta,

prepara el nou dejuni

per seguir camí avant amb ventre net.

Desinflar-se ? Pots caure de l’estrat.

La tensió incita la erectilitat

i perdre un pas és per sempre

i condiciona ja, temps i espai.

Ves en compte de perdre l’interès.

DE REBAIXES 13 .- 11-10 -13.- ANTON.

I VFA TROBAR... boli ràpit

I va trobat com atzucac

la ma barrant-li el pas.

Com podria entrar-hi

fent-li comprendre

que enyorava l’abraç?

La negativa evident

el deixà corprès

i girà cua

mirant un arbre

que li queien les fulles.

Vindria un cop de vent

i se les emportaria alegre

per jugar amb elles?

O també la ma displicent

privaria el buf del vent ?

DE REBAIXES 13.- 8-10-13.- ANTON.

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON

CENSAT / SENSAT,,, acrílic i aquarel·la

Seria censat si era sensat ?

Tenia el desig al caure.

Sense la ordre del desig no hi hauria acte?

Somniem desitjant un fi.

Caminem en vol del ocell

que alteja sospirs

i quan caiem en l’evidència

l’acte conforma la realitat.

DE REBAIXES 13.- 1-10-13.- ANTON.

PER MÉS QUE LA TALLIN...aquarel·la...

Però si que deixaria el seu perfum

per que fos llum

de la terra.

Anton.- 21-9-13

PAS AVANT...aquarel·la

Crec que hi ha persones

que es queden enrere

si jo avanço el pas...

El meu trepig no clama

el xafar els drets dels altres

desconeguts, ignorats, amagats...

Desconeguts per no proclamats,

ignorats per desconeixement impropi,

amagats en la desfeta de la derrota

amb la por per reeixir al aire nou...

REEIXIR de les engrunes que permeten

els que escriviren la història

desprès de la victòria...

Com pollancs que reneixen

de soca viva, per molt somorta,

ha de esclatar de les ombres

i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

SEGURETAT...aquarel·la

M’aparto per que passi el Diner,

M’aparto per que vingui la Salut,

Neguitejo per la seguretat...

Seguretat del Diner,

Seguretat de la Salut,

Seguretat de la Seguretat...

Ja comença a ser l’Amor de molts,

L’altre amor no es posa en falta

Per que en predominen d’altres

Que li usurpen el Poder

I li fan la Guerra

I vencen...

Queda sí el FER L’AMOR

I haurem de conviure amb la POR

Que abans la feia miques

El vertader AMOR.

DE REBAIXES 13 – 19-9-13.- ANTON.    

PERSONA-ABECEDARI... aquarel·la

Comença l’escola de nou. Penso en l’abecedari. He aprés que Bellesa va primer i quan se’n cansa ve la Vellesa. La primera pitet i panxa, alegre, tipeta, està en el podi, l’altra un gotet d’aigua petitó, d’un glop... i no es fa mirar... diria que un se’n aparta. I per circular de l’una a l’altra, potser una vida ? Persona- Abecedari. Quines coses penso. Ah, ja ho entenc, és que he arribat a l’última. Intentaré conservar-la per que retornar com se’n burlarien els de l’estètica... Per que que entri el cirurgià per dins i per fora i treure tots els prejudicis, ja en sabria aquest metge? No em poso en mans de metge... mentre pugui. Anton.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 17-9-13