A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit

A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL

QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...

Ta presència em recorda ta paraula

plena de llum, de goig intens,

quan teva boca emmelava taula...

Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris

amb flam que entrava en l’esperit.

Avui, el desig és que em miris

i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,

aquell AHIR se’n va anar per no tornar...

Voldria retrobar-lo un instant en abraçades

i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!

Què més podem desitjar !!!

DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit

9 .- Per poder trencar el silenci

privava estar emmudit

i el mutisme

no tothom el suportava.

Fins n’hi havia que

feien parlar a l’altre

sense que aquest

en tingues ganes,

Així, li contaven, contaven

fins obrir l’aixeta

de l’altre, obrir les ganes,

i, aleshores, la font

trencava el silenci

i el provocador 

omplia gots i botelles...

fins que sabia tots els secrets.

Li havia trencat 

la virginitat del silenci,

DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la

L’ intensitat dels moments

viscuts a pleret...

Unint-los amb el cordell

de la cordialitat,

pot entrar en nosaltres

com sers vius que sempre

ens faran aliances

de beneplàcit.

Diguem  si no on veus

el goig, la joia, la felicitat

si no enquadernes

els teus moments dilectes ? 

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA

No sabia si era pitjor

Tenir fred o estar cansat

Fred de fred i cansat

Quan els braços cauen

I les cames no et sostenen.

Què carai, és va dir la joventut !!

Va voler provar-ho

I se’n anà ben abrigada a la festa.

Una corrua pels carrers.

Botar i salar com llagosta...

Quina calor ! ...i es va traure l’abric.

Am el seu ventre plenet

de líquid golós i bombons ,

no resistia el sacseig..

Poc es dava compte que s’allunyava

De la tenda on deixava el tendal.

Suada, mig morta, cansada...

Com un flam tremolava

Al aquietar aquell tràngol

I sentir l’airet fresc, fresc...

Aleshores... i l’abric, on és ?

I ara tindràs el rei fred que t’estima,

I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...

I aquell màgic cansament

A qui  sempre dominaves

Ha llençat totes les cartes

I ara a l’escapsa et trobes vençuda...

Qui tingués abric i llit... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14

CALLA. PALADEJA... boli ràpit

Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.

Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades

entranyen un gust dolcet.

Avui el sol és groc.

El cel callat de blau.

L'herba brota verd.

Un clavell brilla roig.

Se m'emporta el vent,

a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

NEIX... boli ràpit pintat

Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop

escrutant... sabent que ETS

Sabràs on has estat reclòs

callat, inservible,inútil

i ara vius el moment precís

despertant al nou VIURE.

Calla... El batec del cor

confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit

Poder agabellar el temps

qui no ho voldria

si és que el temps existeix?

Qui creu en l'infinit

en parla hi dona lliçons,

Si és que el temps 

és una falsia

és que vertaderament

som infinit ?

Però en nostre dèbil pensar

record o passat,

esdevenidor o futur

ens captiven i enganyen 

en nostre curt present...

Fins el pensament corre

més, molt més que el temps

i pot estar en diferents estadis

al mateix temps...

Qui el governa el pensar ?

Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10

Teva mirada em diu que calli.

Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.

Ells,bestrets, es tanquen per dormir

i quan desperten de la vagància

son presidents abanderats que dirigeixen,

son cardenals a meva taula senzilla ,

son mestres per esperonar i alliçonar,

son destres advocats de ploma i llibre,

son inquisidors per anorrear-me,

son impertinents fins cansament,

son preguntons i ells ja ho saben...,

son incontinents de parla i soroll,

son barrera de pestanya fil reixada,

son abella o vespa per xuclar o picar,

son impertinents, volen esclavitzar-me,

son .....

son....

Però quan el mar blau els inunda,

quan treuen bromall i besen el cel,

quan a terra miren  i s’hi aturen.

Quanta dolçor amorosa respiren

Melodia i fantasia dispensen arreu

i amorosos encanten els seus vicis

i a mi em tenen en son precipici

com en vergella de vesc.

Allí, eternament collit i enganxat.

mes ales no es mouen, no belluguen

i en l’aigua verda cauen  esmerçats

la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat 

FILETS FINS...aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12

Filets fins

que busco en tes pestanyes,

Pals majors de tes barquetes

que en teu mar d’ulls vibren

navegant esperançat viatge.

Filets fins...

Percaço el preu impagable

de tenir-los prop com ancoratge

on beu clarors entusiasmades

ma mirada ofegant-s’hi

amb silent entusiasme.

...........

.Què espero?

Navegarem l’immensitat

no triguis. 

Mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis.

tindrem el zèfir bressolant que empara

i canti el vers que em cal.

No triguis...!!

...............................

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant,

No triguis.........

LLAMP I TRO... aquarel·la

Un dia va caure un llamp davant meu,

era quan jo naixia i naixia meva llum...

No en sabia de llamps i trons.

Què us penseu que ja sabia de tot ?

El llamp m’ensenyà la llum,

el tro la musica que portava davall braç.

Ja ho tenia tot per viure.

La llum podia ser la pensa,

el tro, el treball.

Els vaig unir lligadets

que no s’escapessin.

La llum davant sempre

obrint camí... És difícil obrir camí.

Darrere el tro... moure, moure, moure

Terrabastall sense repòs...

.....................

Ara ja em toca seure,

però encara viu la llum que em guia.

La llum també treballa

i es mou i camina i fins corre...

Caram, caram...!!!

De vegades m’he d’aixecar

per parar-la que no s’esbarri.

Em diu que vol donar llum

encara que l’anorreïn...

Ella segueix il·luminant...!!

És tossuda la llum

i ja no crec que canviï...

Vosaltres també teniu llum i tro ?

Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.