- Copia
la desesperança que tens
i la que
pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et
creguis el que diuen els gnoms
que
bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència
et mana i saps seva lliçó
que no
empallega i segueix camí recte.
Calla i
no esclatis en plor de covardia,
acull
l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en
tes forces per admetre el desgavell
i estén
les mans encallides, elles saben caure
besant el
terra pedregós i amb cascaules...-.
Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es
deia, és la meva, SI, SI....!!!!
VULL
VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 3-10-12