RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada del llibre

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...

(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)

...........................

Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,

Va voler fer excursió mig programada

i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.

Les tapes netes com quan un dia de camí marxava

i el ventre net sense màcula ni rebotiment.

Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles

que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet

i es feien creus de tanta mosca o lletra negra

i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.

A ses company no para d’explicar aventures...

Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus

i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...

En ratets de calma quan ningú el collia

mirava entorn seu per veure d’amics fer

però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,

altres anorèxics sense ombra davant seu passaven

i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...

Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.

Els companys de que hagi tornat se’n fan creus

per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,

però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.

DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

HIVERN...aquarel·la

Hivern, mirall de fred, l’aigua...

Calla la natura el frec de mans

Que marxaren volant sent fulles seques.

L’aigua reflectint el cel moradeja...

Queda la teranyina, arbre nu, despullat.

Mut el sol el caliu no bull perola

I l’ovella no obre bel dins corralina.

El monstre de la terra, valent, lluita

Com ase que no vol seguir ramalada...

Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral

I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent

Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.

Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -3-11-14.

NO ERA LA MORT... aquarel·la

No era la mort,

ni s’exhauria sa vida,

era un pas enrere,

un reposar per emprendre

nova, inquietant lluita...

La saba no fluïa,

es resguardava en el reservori

callant.

Quan vindria nou esclat

el sol s’hi enlluernaria

de miracles novinsants

i un aleteig de les rames

serien aplaudiment al nou brot.

Deixem-les callar en sa quietud.

Ja vindrà l’hora suprema

quan la moixonada

busqui ombra en son casal

i rebost ple de vianda.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 2-11-14

CELEBRACIÓ TRICENTENARI 1714-2014

TRICENTENARI  A LA TORRE DE L’ESPANYOL

1714 - 2014-10-31

Volava l’ocellada de pardals i orenetes

com banderoles encetant cabrioles

en un cel clar lliure de nuvolada...

El cel ras duia llum de paraules

i el ventijol fluïa estenent carícia.

Pedres i còdols del terral eren cors

que bateguen insuflats de joia.

L’arbriu aplaudia amb seves mans

i com una boira de goig omplia plaça

inundant de crit eufòric el regne

El caminar del veïnatge tranquil

enrere  un delit ancestral desitjat

de llibertat i identitat que s’assolien

eren la dignitat florida a punt de fruit.

Seria una menja ben cuinada

per un profit que ja no retrocedia...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 31-10-14

HIBERNACIÓ... aquarel·la

... i hibernaren

El mantell blanc del meteor

els guardava d’estralls...

Un dia sorgiria l’astre groc

i obriria seva nuesa,

ells ,atents, reviurien plenitud.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 30-10-14.

HAN SORGIT JA TOTS ELS PROFETES... aquarel·la

Han sortit ja tots els profetes

a declamar les seves profecies...?

Mentre, les fulles es lliuraven del ramatge

i besaven sorra i aigua...

Extasiat el sol s’ho mirava...

- Elles joioses de despullar-se

I ensenyar al vent els seus encants...

No saben, infelices, que el jou

és carícia o bastonada...?

Ja vindrà el vent alisis a parlar

i quan arribi la marfugada

enyoraran el ramatge ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-10-14

M'AMAGO... aquarel·la

M’amago en el farcell de les paraules

escoltant el seu degoteig que plora

com gotim d’aigua en nit d’hivern

en el vidrieral que el dia obre portals de llum...

M’amago en la clotxa de les parpelles

remirant ulls a l’intern del llibre

que tinc obert de tapes i ventre escrit

de lemes que m’han dirigit passos

en meu andar per els endorrials.

 M’amago en el silenci de la quietud

on el so extern calla i no regurgita

infinitat de sorolls que em culivaren

quan seguia les seves doctrines...

Faig taula rasa de les inquietuds

que ens governen despòticament

i les hi barro el pas. Que altra taula parin

i facin seves festes. Vull salvar-me

dels seus brindis. No seré el seu company

que els alabi. Retorno a la llar

amb vànova tova i taula de plat fondo

amb porró de xirrit negre,

escó vora el focardal on la tupina

em donarà el brou que neteja l’ànima.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 26-10-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6

En temps immemorials les fites,partions, camins,

eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.

També en els termes dels pobles es celebrava amb goig

que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet

en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.

Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat

alguna pedra que feia de notari del lloc

i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.

També el creuar per la finca d’altre sense consentiment

era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries

i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.

......................................................

Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca

els peus eren temptats d’entrar i apropar-se

a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.

Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.

- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.

El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.

Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,

lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava

i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia

i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.

La corna, massa dura per l’home desdentat

i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi

que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.

Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca

i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.

Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.

Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.

Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria

- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...

Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...

Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...

El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.

- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!

I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...

- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...

I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...

Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.

Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs

com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.

........................................

A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble

i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .

Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella

i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...

No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.

Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.

ON NO ARRIBI EL COS... aquarel·la TARDOR 3

On no arribi el cos

que ho cobreixin les rames

en defensa...

I sortejarem les dificultats

fent parapet

a atacs d’intoleràncies

contràries a drets empírics.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. 26-10-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 5... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ...5

Quan la misèria habita i el capital no en fa cas

la discòrdia no cal anar a buscar-la, ve sola

i la defensa del pap sigui com sigui s’estableix.

.........................

El Pep dels Pops un miseriós, pregoner del poble

un dia en vés de cridar sardina es va fer el rei

i anuncià a la patuleia de gatetes del poblat

que avui menjarien POPS si es deixaven els pistrincs

al taulell de la fredolica dona que venia el peix.

La notícia va fer córrer amb deliri  cames i boca

- Que jo soc la primera – deia una que els pits

li baixaven fins al ventre però de caminar lent

- Tu la primera, per què ho diguis, afanyat a fer via

que no siguis la 33 com els anys del Senyor.

- Quina caritat teniu, verge santa, ja caureu

algun dia a les meves urpes i demanareu clemència

Mentre tot això no escatimava fins algun rebec renec

el nostre home, el Pep, entrava a la casa principal

i nomenant el nom de la mestressa vella i vídua

li comunicava que a la plaça li reservava els pops

que la dona cuinaria pels seus fill ara absents.

- Ja me’ls podies haver portat tu mateix, desagraït.

.......................................

Ella amb senalló i calés ja la tenim en marxa

ell també cap al terrat a veure un piló de la barana

on un plat de figues encara prenia la fresca.

Coll de dama entra al mos, Burjassot que omples boca

i així les tres dotzenes llargues que residien fresquetes

en aquell gibrellet blanc amb adorns xinesos

es va buidar i va omplir un ventre cansat de dejuni.

................

Fent-se rots i traguejant del negre el Pep, ara era un home.

Satisfet, el cap ja no pensava en ametlles o avellanes...

El cossi arrebossava i els siglot demanava repòs.

- Com que pops, eh ? Ni sardina ni palaies, maleït...

Assegut no responia.-  Ja no t’escoltaré més.

Què fas tant callat, diantre ? Ja has buidat el topi ?

- No, mestressa, jo no toco res de la cuina...

Però les figues m’han temptat i he pecat de gola

- Que dius que m’has fet, carnús ?

- No me les he menjat totes, no. N’ha quedat una...

...............................................

Exagerat potser, però ella en tenia més a la figuera

i ell pobret tenia ara un renom a les costelles.

I la misèria de casa seva no residia al seu ventre.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. .- 21 – 10 – 14