CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9

En sa gimnàstica física exercitava el BOT,

En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses

Entrava en el camí del no BOT o no VOT...

Amb BOT pujava el cos amunt i desprès

Retornava a la realitat de posar els peus a terra

I amb el VOT el seu esperit, fet paper,

Entraria en contacte amb il·lusions mesclades

I al retornar al estat sideral tindria un valor

Que expressava criteris, mandats a altres...

El garbuix que se li presentava  era la lletra

Que donava fe d’un acte pretès plausible

En dos vessants física i mental.

Ara li deien que li podrien privar

de BOTAR o VOTAR.

Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos

Voluntariós fins ara al moviment

I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.

O sigui que s’estava muntant en ell un dilema

Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,

O ser un petimetre mental... sense cap  mena

De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.

A veure quin mos li traurien  i que malmetrien

O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...

....................................................

Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més

Sempre procuren anorrear a la massa...

I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.

Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -6-11-14

De vegades baixa

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...

Feta la llei, feta la diversió.

Tot això de la consulta dóna feina,

sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots

i passen la feina a qui n’estan tips de feina

per debatre i allargassar de feina de molts

que no hi veuen de cap ull de tanta feina.

Si els donessin un plaç per fer la feina

I mentrestant que cobressin sols els corruptes

se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser

es posarien a la feina a fer bona feina

per que els corruptes ja fan la seva feina

que els deu dar el seu bon resultat

o si no qui creu que ho faria,... tothom?

No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina

Per això ja hi ha universitats  per aprendre

que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?

No ens enredem més que els corruptes fan la feina...

Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina

i d’altres encara els busquen feina i cobrant

no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...

Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?

Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol

que quan es va acostumar a la tomaca

i es quedava esprimatxat com un gatx

es va, naturalment, morir, i aleshores,

va acabar la feina, però, llavors va venir la feina

la feina de veritat, per que morts els mussols

qui menjaria tomaques si portaven la mort

de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?

Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?

Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...

I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur

que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.

Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina

i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.

que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.

Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,

els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta

qui farà la feina que reclama el malalt...?

Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina

El dilema, sense consulta es farà la feina ?

Clar son coses noves difícils de païr...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 5-11-14.

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada del llibre

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...

(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)

...........................

Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,

Va voler fer excursió mig programada

i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.

Les tapes netes com quan un dia de camí marxava

i el ventre net sense màcula ni rebotiment.

Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles

que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet

i es feien creus de tanta mosca o lletra negra

i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.

A ses company no para d’explicar aventures...

Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus

i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...

En ratets de calma quan ningú el collia

mirava entorn seu per veure d’amics fer

però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,

altres anorèxics sense ombra davant seu passaven

i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...

Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.

Els companys de que hagi tornat se’n fan creus

per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,

però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.

DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

HIVERN...aquarel·la

Hivern, mirall de fred, l’aigua...

Calla la natura el frec de mans

Que marxaren volant sent fulles seques.

L’aigua reflectint el cel moradeja...

Queda la teranyina, arbre nu, despullat.

Mut el sol el caliu no bull perola

I l’ovella no obre bel dins corralina.

El monstre de la terra, valent, lluita

Com ase que no vol seguir ramalada...

Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral

I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent

Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.

Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -3-11-14.

NO ERA LA MORT... aquarel·la

No era la mort,

ni s’exhauria sa vida,

era un pas enrere,

un reposar per emprendre

nova, inquietant lluita...

La saba no fluïa,

es resguardava en el reservori

callant.

Quan vindria nou esclat

el sol s’hi enlluernaria

de miracles novinsants

i un aleteig de les rames

serien aplaudiment al nou brot.

Deixem-les callar en sa quietud.

Ja vindrà l’hora suprema

quan la moixonada

busqui ombra en son casal

i rebost ple de vianda.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 2-11-14

CELEBRACIÓ TRICENTENARI 1714-2014

TRICENTENARI  A LA TORRE DE L’ESPANYOL

1714 - 2014-10-31

Volava l’ocellada de pardals i orenetes

com banderoles encetant cabrioles

en un cel clar lliure de nuvolada...

El cel ras duia llum de paraules

i el ventijol fluïa estenent carícia.

Pedres i còdols del terral eren cors

que bateguen insuflats de joia.

L’arbriu aplaudia amb seves mans

i com una boira de goig omplia plaça

inundant de crit eufòric el regne

El caminar del veïnatge tranquil

enrere  un delit ancestral desitjat

de llibertat i identitat que s’assolien

eren la dignitat florida a punt de fruit.

Seria una menja ben cuinada

per un profit que ja no retrocedia...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 31-10-14

HIBERNACIÓ... aquarel·la

... i hibernaren

El mantell blanc del meteor

els guardava d’estralls...

Un dia sorgiria l’astre groc

i obriria seva nuesa,

ells ,atents, reviurien plenitud.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 30-10-14.

HAN SORGIT JA TOTS ELS PROFETES... aquarel·la

Han sortit ja tots els profetes

a declamar les seves profecies...?

Mentre, les fulles es lliuraven del ramatge

i besaven sorra i aigua...

Extasiat el sol s’ho mirava...

- Elles joioses de despullar-se

I ensenyar al vent els seus encants...

No saben, infelices, que el jou

és carícia o bastonada...?

Ja vindrà el vent alisis a parlar

i quan arribi la marfugada

enyoraran el ramatge ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-10-14

M'AMAGO... aquarel·la

M’amago en el farcell de les paraules

escoltant el seu degoteig que plora

com gotim d’aigua en nit d’hivern

en el vidrieral que el dia obre portals de llum...

M’amago en la clotxa de les parpelles

remirant ulls a l’intern del llibre

que tinc obert de tapes i ventre escrit

de lemes que m’han dirigit passos

en meu andar per els endorrials.

 M’amago en el silenci de la quietud

on el so extern calla i no regurgita

infinitat de sorolls que em culivaren

quan seguia les seves doctrines...

Faig taula rasa de les inquietuds

que ens governen despòticament

i les hi barro el pas. Que altra taula parin

i facin seves festes. Vull salvar-me

dels seus brindis. No seré el seu company

que els alabi. Retorno a la llar

amb vànova tova i taula de plat fondo

amb porró de xirrit negre,

escó vora el focardal on la tupina

em donarà el brou que neteja l’ànima.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 26-10-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6

En temps immemorials les fites,partions, camins,

eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.

També en els termes dels pobles es celebrava amb goig

que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet

en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.

Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat

alguna pedra que feia de notari del lloc

i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.

També el creuar per la finca d’altre sense consentiment

era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries

i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.

......................................................

Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca

els peus eren temptats d’entrar i apropar-se

a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.

Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.

- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.

El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.

Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,

lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava

i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia

i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.

La corna, massa dura per l’home desdentat

i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi

que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.

Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca

i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.

Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.

Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.

Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria

- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...

Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...

Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...

El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.

- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!

I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...

- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...

I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...

Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.

Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs

com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.

........................................

A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble

i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .

Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella

i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...

No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.

Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.