DEIXEM... aquarel·la

Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No

que siguin lliures les dos

de emprendre vol i opinar

que cap ma els barri el pas...

Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

TRICENTENARI A LA TORRE DE L'ESPANYOL 1714-2014... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel3la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9

LA FOGUERA ETERNA...

Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.

...............................

El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari

Reunits els successors de la dinastia extensa i variada

posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria

revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.

Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,

moltes,  no els preocupaven, es guardaven soles...

Però la important del castell devia tenir especial atenció.

Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu

configuraren les bases per que la porta tanqués

tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.

Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,

els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,

sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...

Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.

Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.

- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,

en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser

el guardià conservador  ja que la ment es la governant...

Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou

- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents

- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!

i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.

Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:

- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç

pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum

i, aleshores, seguint aquesta norma extrema

 quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp

i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,

podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig

ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM

I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...

Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 7- 11-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9

En sa gimnàstica física exercitava el BOT,

En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses

Entrava en el camí del no BOT o no VOT...

Amb BOT pujava el cos amunt i desprès

Retornava a la realitat de posar els peus a terra

I amb el VOT el seu esperit, fet paper,

Entraria en contacte amb il·lusions mesclades

I al retornar al estat sideral tindria un valor

Que expressava criteris, mandats a altres...

El garbuix que se li presentava  era la lletra

Que donava fe d’un acte pretès plausible

En dos vessants física i mental.

Ara li deien que li podrien privar

de BOTAR o VOTAR.

Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos

Voluntariós fins ara al moviment

I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.

O sigui que s’estava muntant en ell un dilema

Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,

O ser un petimetre mental... sense cap  mena

De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.

A veure quin mos li traurien  i que malmetrien

O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...

....................................................

Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més

Sempre procuren anorrear a la massa...

I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.

Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -6-11-14

De vegades baixa

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...

Feta la llei, feta la diversió.

Tot això de la consulta dóna feina,

sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots

i passen la feina a qui n’estan tips de feina

per debatre i allargassar de feina de molts

que no hi veuen de cap ull de tanta feina.

Si els donessin un plaç per fer la feina

I mentrestant que cobressin sols els corruptes

se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser

es posarien a la feina a fer bona feina

per que els corruptes ja fan la seva feina

que els deu dar el seu bon resultat

o si no qui creu que ho faria,... tothom?

No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina

Per això ja hi ha universitats  per aprendre

que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?

No ens enredem més que els corruptes fan la feina...

Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina

i d’altres encara els busquen feina i cobrant

no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...

Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?

Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol

que quan es va acostumar a la tomaca

i es quedava esprimatxat com un gatx

es va, naturalment, morir, i aleshores,

va acabar la feina, però, llavors va venir la feina

la feina de veritat, per que morts els mussols

qui menjaria tomaques si portaven la mort

de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?

Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?

Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...

I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur

que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.

Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina

i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.

que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.

Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,

els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta

qui farà la feina que reclama el malalt...?

Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina

El dilema, sense consulta es farà la feina ?

Clar son coses noves difícils de païr...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 5-11-14.

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada del llibre

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...

(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)

...........................

Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,

Va voler fer excursió mig programada

i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.

Les tapes netes com quan un dia de camí marxava

i el ventre net sense màcula ni rebotiment.

Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles

que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet

i es feien creus de tanta mosca o lletra negra

i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.

A ses company no para d’explicar aventures...

Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus

i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...

En ratets de calma quan ningú el collia

mirava entorn seu per veure d’amics fer

però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,

altres anorèxics sense ombra davant seu passaven

i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...

Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.

Els companys de que hagi tornat se’n fan creus

per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,

però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.

DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

HIVERN...aquarel·la

Hivern, mirall de fred, l’aigua...

Calla la natura el frec de mans

Que marxaren volant sent fulles seques.

L’aigua reflectint el cel moradeja...

Queda la teranyina, arbre nu, despullat.

Mut el sol el caliu no bull perola

I l’ovella no obre bel dins corralina.

El monstre de la terra, valent, lluita

Com ase que no vol seguir ramalada...

Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral

I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent

Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.

Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -3-11-14.

NO ERA LA MORT... aquarel·la

No era la mort,

ni s’exhauria sa vida,

era un pas enrere,

un reposar per emprendre

nova, inquietant lluita...

La saba no fluïa,

es resguardava en el reservori

callant.

Quan vindria nou esclat

el sol s’hi enlluernaria

de miracles novinsants

i un aleteig de les rames

serien aplaudiment al nou brot.

Deixem-les callar en sa quietud.

Ja vindrà l’hora suprema

quan la moixonada

busqui ombra en son casal

i rebost ple de vianda.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 2-11-14

CELEBRACIÓ TRICENTENARI 1714-2014

TRICENTENARI  A LA TORRE DE L’ESPANYOL

1714 - 2014-10-31

Volava l’ocellada de pardals i orenetes

com banderoles encetant cabrioles

en un cel clar lliure de nuvolada...

El cel ras duia llum de paraules

i el ventijol fluïa estenent carícia.

Pedres i còdols del terral eren cors

que bateguen insuflats de joia.

L’arbriu aplaudia amb seves mans

i com una boira de goig omplia plaça

inundant de crit eufòric el regne

El caminar del veïnatge tranquil

enrere  un delit ancestral desitjat

de llibertat i identitat que s’assolien

eren la dignitat florida a punt de fruit.

Seria una menja ben cuinada

per un profit que ja no retrocedia...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 31-10-14

HIBERNACIÓ... aquarel·la

... i hibernaren

El mantell blanc del meteor

els guardava d’estralls...

Un dia sorgiria l’astre groc

i obriria seva nuesa,

ells ,atents, reviurien plenitud.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 30-10-14.