QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobrim el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull

com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit

 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.

L’alabança no te la creguis massa...

Deu cèntims poden arruïnar una persona...

...........

L’Amistad és brèvol pot trencar-se

Amb un plor o amb una rialla.

..................

En mig del desig, respira i pensa...

- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?

..........

Podràs recordar-te sempre

Dels que et besaren amb l’alabança ?

......................

No agafis el cavall de la pressa...

Quan es desboca es difícil parar-lo.

..................

No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

PODRIES... aquarel·la

8.- 11 – 11 -10

Podries viure tranquil

i no esbafegar per la costa.

Però et proposes arribar al cim

com si l’esperit demanés

un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta

l’embranzida

del suat cansament...

Ets valent !!

...per més que el respir feixuc

encomana al peu

una parada beneficiosa

guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

3.- 28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

I la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

I la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

ANTON.-T.E.-18-12-14.

DEIXALLES IX.- aquarel·la

1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 

L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la

4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta

L’ocellet desitja entrar a la casa

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

LA RECOMPENSA... aquarel·la

La recompensa... !! Nostra fita ?

L’esperem, exigim,...Ens fa falta

Nostre somni obtenir-la.

En la plenitud de la boscúria,

en la lluita pel ser o no ser

és nostre premi de reconeixement...

Fins l’ocell recelós sap, assumeix

que l’arboç es regala a ell amb fruïció...

La natura ens incita

i plàcidament vol alegrar-nos

amb sa despesa...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 13-12-14.

FARIA EL SALT... aquarel·la

Aclucà els ulls, serrar llavis i dents

i ordenà als membres inferiors salt al buit.

Clar que abans, mirant de reüll,

es feu conscient del lloc on aniria a parar.

Eren tres graons d’escala que es faria seus:

Un li presentava la Pau, escaló encongit...

L’altre l’Amor, ple de vels de boira,

i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,

lloc poc ample que ni li cabia el peu...

El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...

- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.

Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !

Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,

Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14