L'ENYOR... aquarel·la

L’enyor se’m culiva dins meu

davant la pèrdua inquieta

de les meves volgudes propietats

dipositades en amors que han fugit.

Cendra i caliu es remenen en la llar,

els topins ja no bullen amb força,

i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.

Poc fum, poca brasa, poc acolliment...

L’enyor en la foganya  freda

remena el sofriment de la barrumballa

que ja no aviva el flam que era vida...

L’enyor ensenyorit en el lloc

brilla en l’espasme lletrejant records

dels bens que en vaig gaudir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase

pot moure els sentiments i fer-nos caminar...

INUTILITAT... ?... boli ràpit

Amb ulls obert, desorbitats

buscant entendre el mirar

no pot superar la barrera

que seu cabell esboirat

tapa, com teló tancat, la claror...

La ma sempre obrint teló

que el vent, mortificador, tanca.

Es sent indefensa davant l’atzucac.

Els ulls no li son útils

i dins la clepsa se li remou

un crèdit de sa inutilitat...

Una bombolla de llum apareix,

una guspira com foc intens,

li explica el que ella no s’explica.

És sent útil per saber sa inutilitat

de traure la barrera que el priva

d’anar més en enllà en la visió...

El triomf de la ment sobre la mirada.

Avui es tallaria la cabellera

de la seva inutilitat... I seria útil... 

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 

que no ofenen, ans uneixen..

FULLA SECA... aquarel·la

La fulla seca tenia seus records

Quan a l’arbre per la saba era besada.

Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...

- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.

No vull caminar per senders desconeguts

On les paraules emmudeixen seu so

I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.

Recordem els moments de la suau carícia,

Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim

Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment

fins que cau com veritat inqüestionable.

els quatre nets domenge de rams

DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.

Recordant en la llunyania del temps

aquesta festa que vaig marcar així.

......................

Branques de llorer,

pollancs d’oliver,

palmeta i palmó

son reunits a la plaça

per fer processó.

Dos de verdets

mesclats, barrejats.

Dos de groguets,

banderoles d’infants.

Contents com alfàbegues.

de juguesca plens,

salten, belluguegen

mouen ses cossets.

Diumenge de Rams,

joia en xivalets,

- nens i nenes junts,

gent, capellà i escolanets -.

Jo hi tinc tres netes,

( avui també un net )

enjoiant-se al ple,

en el grup corrua...,

quasi no les conec.

Diumenge de Rams,

em venen records

de quan menut, infant,

religió no hi era,

manaven soldats.

Nostra sana alegria,

a parar-ne el plat,

lata de sardines buida

era nostre ram.

Allí, el cuiner era

volgut capellà

seves asperges

cullerot en ma,

el resso, crit molt agre

- Vine aquí xival -.

I en lata posava

brou i os sens carn.

Per nosaltres era

caramels i llaç.

No vull pas tornar-hi,

quasi ni el record,

avui, nens i nenes

fan la processó

amb digne innocència

i protegits d’amor.

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui

Em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla... 

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.

( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida

ajudant jo a la seva mare, 

QUE TINGUIS... aquarel·la

Que tinguis tota la força

I coratge que necessites...

Que tinguis tota la llum

per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas

Vulgui o no has de seguir

Obre les comportes del espai,

llença el crit de glòria dins teu.

Nou camí empra per nou destí,

que tothom vegi teu instint noble

que dugui producte suau, dolç, fi,

i canti l’història d’avantpassats llunyans

que esmerçaren seus sacrificis

per fer-te immensament feliç...

Obre la porta al vent tendre

que omple teva llibertat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15

.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la

Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven

la riquesa viva i la innocència sensible...

En un instant insospitat com intensa pluja de gotim

baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...

Perletes embolicades amb aletes blanques

feren coixins escampant-se esbarriats extensament...

El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,

aquell doll amb inesperat contacte...

El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors

Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.

... i per sempre un nou viure els esperava,

aquell que record abraça com últim encontre.

Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15

.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.

NO CORRIS... aquarel·la

No corris esboirat per el caminal

- Li posaven a orella els arbres florits -.

A pas tranquil segueix escoltant ocells,

que joiosos s’aparellen en cant

que reverbera en les fulles,

cant epitalàmic de primavera...

Faran sa nova casa a recer de sol i vent

i buscaran el toll d’aigua neta...

Tenen l’alegria de l’adolescència

que sospira en contacte de bec,

en unió de prèdica per seguir avant,

eixordant-se de cants i al·leluies...

Ho tenen tot al empar del seu arbre

que un dia els covava al nàixer.

Com ells, gaudeix de la primavera.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat,

 Prioritàriament, del meu costat.

DE L'HUMILITAT... aquarel·la

I l’arbriu es sentí humil

I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,

pot ser un repte on quedem fora de lloc.

Les representacions dels fets son musica

que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.

El que és i nosaltres sentim i ens veiem,

qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi

per que no es comprengui son valor real?

La humilitat com altres estats pot convertir-se

en un fer hipòcrita on en la crua realitat

sura i llença al vent la proclama

embolcallada en error perceptius.

Podem ser humils dins nostre orgull ?

Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.

.........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la

SOMNI DE PRIMAVERA

Resta allà en el brancal de pedra del portal.

i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.

Pot asseure’s en el robust brancal de pedra

pensar en nuvolades i cels blaus,

però no jugaria contra la consistent duresa ,

sí que besaria llavis al bancal de panal

on les roselles, margarites... banderes al vent

li donaven alè suprem de conquesta...

Colliria el primer ramell de primavera

i el llençaria al cel on hi resta ELLA...

i les flors retornarien a ell, extasiat,

en complit bes a la mare terra.

Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,

colors de brodat, cabdells de fil entremaliat

que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...

Oh, brancal de pedra on m’assec

amb la crossa al costat que em parla

del camí d’amic constant que faig amb ella.

Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa

em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,

que és per mi i per tenir la millor conversa els dos

del brancal de pedra i el bancal de panal...

oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15

........SILENCIS

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

.....................

TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.