ESCRITS VELLS... aquarel·la

6 – 5 – 11

A voral de camí ben estorada

la finestra vigilava el transit dens,

si ocells a la bassa assolien abeurar-se

o abegots o abelles el pol·len feien seu.

Ella en el mirall de l’aigua callava,

volia veure’s com pintura quan no fa vent,

però una roda li ha dat una pedrada

i l’amo ha decidit tapar el foradet

no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se

i quan faci migdiada brumin damunt seu.

La cara neta i ben pentinada és de veure,

però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,

sembla que hagi anat a quina guerra ?

si ella sols dóna pau  i goig al caminet.

VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15

RETROBANT ESCRIT... aquarel·la

                            

                                                            RETROBANT ESCRIT...

28 .- 11 - 08

Els ulls de la boca,

els ulls del pensament,

em resen un silenci

que m’esmorteix .

Vull treure la llengua

i que parli la ment.

El silenci és un ciri

que crema i no es veu.

Peus de sandàlia caminen

en l’àmbit del temps

callant paraules dolces

que digueren caputxes sens veu.

El silenci aquí callava

en foranes centrals del convent

i el soliloqui de l’aigua

en sortidor rodó era quiet .

Les denes de negre rosari

en besaven els llavis i dents .

I el llibre complert de resos

fullejava fluix, silent.

Sol, aire, pluja, glaç entraven

en la clausura pels arquets.

ANTON.- T.E.- 10-12-15

COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la

COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10

Decebut,

de tot el seu fer

es considerava un No Res,

per que de tot hi hagi.

Amb el cap cot

mirant un terra perdut

- passos esborrats de sa vida -

arrossegava el calcer

com empenyut per vents contraris

i sense cap pressa.

A la crossa dels records

les mans resseques li contaven

els últims vents insuportables.

Sa baluerna, arbre ressec,

amb pollancs arrencats

amb plena vida

i xerracades les il·lusions

podia veure els ressecs

amb records de saba

que ja no aprofitaria.

Davant la font de l’últim raig

bevia l’amargor intensa

d’un seure quan cames no poden

i el cap vol marxar

envers la sínia fèrtil

que un dia cuidava

i, ara, solament el ruc

feixuc i coix sirgava

rodant, buscant un perdut instant

en el raig dels catúfols

plens d’una aigua

que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15

INTIM ENCONTRE AMB EL RECORD... aquarel·la

ÍNTIM ENCONTRE AMB EL RECORD...

( Fa quatre anys que ens deixava la Teresa...

Un ahir que sempre és avui...)

...................

Junts hem caminat

i ara te m’apartes ?

Erets com les flors

que donen perfum i fruit

sense pensar en elles.

I es que, ens adonem

del que donem?

El goig de donar

envaía teva sang

i donaves i donaves

i mai teu or perdies.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-12-15

BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la

BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

L'NGEL DE LA GUARDA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS... 2

7.-Coratge no en falti / constància hi sigui.

En parlava. La PEDRA més eterna que la Crisi, havia donat camp a l’Àngel de la guarda d’un personatge del ministeri bíblic  actual. .- per què t’has deixat posar un guarda espatlles al teu protegit, és que tu no vals per guardar-lo ? Nostramo del Cel, ja ho sap ? Ara et posarà a l’atur... i això costa calers. Quin desprestigi pels Àngels...!!!

DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.- 2013

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la

HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-

Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 

1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat

2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.

3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.

4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?

5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós

6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.

7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.

8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...

9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.

Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.

10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin. 

LA DISTÀNCIA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS.

La distància ens distancia, és evident o ens apropa.. Analitzar formes com es manifesta...?

Avui en l’encontre pel passadís de la casa la parella jubilada ja no es diuen reiet meu, reina meva. El lloc es estret i els dos amb les seves dificultats de mobilitat es poden veure aclaparats. Ella amb la xicra del cordial que es beurà en sofà davant la tele ve de la cuina, ell amb andar espàstic porta el llibre mig obert que està llegint... No es cedeixen el pas i la xicra col·lisiona amb el llibre i adéu brevatge que plou al terra i també mulla les lletres... Un impacte lleu ha fet la catàstrofe. Xicra i llibre s’han trobat a terra, millor dit, el llibre obert de cames ha rebut a la xicra que ha besat lletres amb avidesa com a pelets negres d’una engonal...Crits i malediccions de les dos boques han superat decibels... Ja no estaran quietets en el sofà assaborint el líquid dels objectes. La distància  s’engrandeix entre economia i cultura.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 26-9-13.- ANTON.- T.E. 

LA CARTA... aquarel·la

Va rebre la carta i no en va fer cas...

Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?

Si que es deia tinc totes les cartes,

que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...

Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc

al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...

Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap

que duien per no embullar els sentiments

que el cabell al aire erosionava en la calma

de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...

Guardava en el calaix totes les cartes,sí,

que usaria per guanyar  als que no n’hi feien cas

de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...

Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata

que passejaven engreïts el seu coll ben planxat

quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis

que d’avantpassats guardava en el seu altaret,

se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí

i a seves mans aparcaria el delme sofert...

Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.

Ja sabia que portava la carta rebuda,

embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...

Va rebre la carta i no en va fer cas....

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.

......... SILENCIS

73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...

Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...