dissabte, 27 de febrer del 2016

NO ETS LLIURE... aquarel·la


2 – 7 -10
Has descobert que no ets lliure
que en mans del temps, ton amo,
versifiques el teu incomprès existir.
i, ara, et planys amb agudesa idíl·lica
de tot el que vas creure, inconscient,
que, avui, no et servei de res.
Camines ja cap cot per la penombra
de teva ruta, on les flors es marceixen.
Et veus acorralat en uns instants
maquiavèl·lics que encanten la fira
dels teus egoismes i vanitats.
I la fantasia que t’ajudava
a ser innocu ha desaparegut
I ara et crida l’últim estertor.
Se t’ha passat el rellotge, pas d’arena,
com singlot que ensurt para
i et veus conscient del llibre escrit
que ha caigut al riu on ta vida
ja és un riure menut de fastig.
Te’n vas a un incert insegur,
ho saps des del primer vagit conscient
 i vols allargassar la corda feta corriola.
No pugis més amunt, igual cauràs.
ANTON.- T.E.- 27- 2-16

dimarts, 23 de febrer del 2016

VEIG LA LLUÏSSOR DELS TEUS ULLS.... aquarel·la


19 – 5 – 11
Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,
saben ser caliu de ma dilecta acaronant,
Son com jardí de perfum de planta cuidada
pomell de pètals que petons esbandiran.
Son barquetes que en encrestades ones
balancegen llustroses reflectint del cel mirall
Son camí a seguir en hores de tempesta
fars que a port seré camí senyalaran.
Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen
Obrint finestrals a l’estima i al conhort
Segur sender per començar viatge,
Tendror de vida, alè esperançat d’amor
ANTON.-T.E.-31-1-16

LLIGARIA EL NUVOLET... aquarel·la xinesa


Lligaria el nuvolet amb un cordell
i així el manaria. Cap aquí, cap allà...
Dins hi tindria seves armes: defectes i virtuts
sense deixar-les veure, no fos que el copiessin ...
No es creia massa el dels altres nuvolets que circulaven,
tots tenien també ses dictadures i democràcies
segons els convenia manifestar. Ell ho sabia.
Molts de farts se’n aprofitaven i engrandien núvol
i fins obrien aixetes i espetegaven als altres,
volien per a ells tot el terreny per fer-hi seves cabrioles.
Manant, instigant, afusellant amb paraules
els nuvolets temorosos, que s’amagaven.
Pobrets, per que si no aplaudien...venia la tempesta.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-2-16.

diumenge, 21 de febrer del 2016

VIU LA VIDA... aquarel·la abstracte

17-8-13
No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir
quan tens, ara, l’avui per a viure’l.
En el calaixet dels records col·loca
tot quan ja no pot retornar el seu respir.
Allí, tancats i calladets que es conservin,
que no es perdin ni te’n oblidis,
però que no amoïnin els actes que ara
tens en l’ara per disparar sa fletxa.
Viu el ara plenament
que no set migri l’instant

que tens donant-te aire. 
ANTON.-T.E.-30-1-16

PARLAR ?... aquarel·la


Parlar?
Quantes vegades és cec
el nostre dir, el expressar-nos...
Diem Si o No com sospir vent
que surt per seguir conversa...
Ni la boca sonoritza.
ni la galta s’esplaia...
I sols els nostres pensaments
ens parlen en l’interior
sense voler acceptar controvèrsia.
Nostra afirmació o negació
vomita un entramat de paraules
que no diuen res als que escolten
per que no escolten nostra prèdica...
i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...
N’estem farts de consells de paraula
que van al pou dels beneficis aliens ...
I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...
com girant cua sense assentiment
o fent el gat dient MEU i buscant
el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.
Quant mal fa la hipocresia superba
que tenim quasi com norma de conversa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.



dissabte, 20 de febrer del 2016

PLE DE PASSAT... aquarel·la


Ple de passat

va voler fer catombelles
i el seu banc de fusta
es confegí en sènia.
Es trencà la corda
- collar i reculants i tafarra –
i volà al futur.
Dalt li feia falta
el seti per seure...
El futur és allunyar-se
i passar davant de tot ?

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14

QUAN CALLES... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.

divendres, 19 de febrer del 2016

OBRO ELS ULLS.... aquarel·la


Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

dijous, 18 de febrer del 2016

DOS GOTES D'AIGUA... aquarel·la


9 – 6 – 10
Dos gotes de pluja
baixaven del cel calmoses.
La ma d’un pagès
en la conca les acollí.
Què boniques !
Què rodones !!
Tenen un brill... !!1
Les diposità en la terra cavada...
Les dos gotes serien OR ...!!!
Fructificarien les plantes,
esdevindrien dignes flors... !
.............................
Una tija que no tenia fulles
veié les gotes i se les xuclà.
Revingueren dos ales verdes
i el cos es mogué compassat.
comença a volar amb destresa
i d’OR tot el pla en sembrà.
..................
Avui plou. Son papallones
que porten a les ales PAU.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16