Es tornava estalviador.
No donaria més petons
per que si se li acabaven
com ho faria
el dia d’un compromís ?
Be que estalviava el diner
per no quedar-se sense...
I es sentia intel·ligent.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16
dimarts, 21 de juny del 2016
dissabte, 18 de juny del 2016
SOMRIU... SOM RIU... escorrialles
- Somriu...!!
- Som riu ?
- Què dius.
- Que som riu.
. Aclareix-te Somriu o som riu.-
- Dic que somriu el riu.
................
-S’enyora la senyora ?
- L’enyor ve del seny or...
- Que enyora l’or que el seny li do
O enyora el seny que l’or li do...
-Si senyor...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16
divendres, 17 de juny del 2016
QUI MANA,,, QUI OBEEIX... aquarel·la
QUI MANA... QUI OBEIEX ?
En el gran, potent, greu crit
no és sols la veu que esclatava
tot l’engendra es feia seu l’instant...
Mirar el cel i la mar amb seu color
i escoltar el borrombori que es porten,
prèdica consistent en unir ses personalitats...
Per ells seriem regits junt amb la terra
I la claror i calor de la llum que tot ho aviva
i no trobaria discòrdia de desafecció
Quatre poders que separats o junts
per que, conscients, branques senyores,
ens daven el viure que teníem
Terra, aigua, aire...foc regnaven impertèrrits...,
Desprès
quants sers és sumen al crit de vida?
I sabem on anem, que volem?
Les proclames ens manen ...
La pedra a la ma o a la fona,
llençada,sabem on caurà ?
Poca tria podem augurar...
De genolls, plantats o asseguts
ens espera la vara que disposa.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.
dimecres, 15 de juny del 2016
LA LLUNA... aquarel·la
Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna ben clara
amb la posta ja banyant-se
en les aigües de la nit fent-se’n ama
Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?
Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?
Quedaria el camp lliure incitant
a la serp que a la nit visita les despenses...?
També l’or es tancaria contra el fantasma lladre
i la carn galantejaria amb la copa a la ma
Hi ha distracció plena en la vida negra...
La bondat calla i dorm la quietud del repòs
mentre entre bambolines el mal s’estén
i esgola a qui s’hi enfronta ...
La lluna sap que passa prop la prunera
quan els amants remouen el jaç de fullam ...
Sap què pensa la maldat escampada
quan ses urpes esgarrapen tota la llum...
Caminaria fins el tard ja fosc
A punt de mirar la lluna ben clara.
DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.
dilluns, 13 de juny del 2016
EL RUC... aquarel·la
He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.
diumenge, 12 de juny del 2016
LA IDEA... aquarel·la
Quan el cap sembla que reposa
i la clepsa pensa...
Per quin camí seguirà la idea,
paraula veu, paraula escrita.. ?
En l’insondable lloc de la nuvolada
la pluja espera el moment precís
i surt a la vida i esclata.
Oh, idea, que m’acompanyes,
que em jures fidelitat.
En tu tinc posada confiança
que com vertader amic
mai falla...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 12-6-16
divendres, 10 de juny del 2016
SILENCIS... aquarel·la
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.
dijous, 9 de juny del 2016
INSTANT... aquarel·la
INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16
dilluns, 30 de maig del 2016
INSTANT... boli ràpit
Per assolir el nou instant
hi ha un munt de instants
que han lluitat per tal fi...
Cada pas és un esforç,
La constància i voluntat
fa que avancem
com soga en corriola
pujant el pes lligat...
Sempre deu haver-hi camí,
sender o corriol
on el peu s’impregni,
i que la ma estiri...
Instant a instant la lluita
rebat esperant el pròxim instant...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-30-5-16,
dissabte, 28 de maig del 2016
LA CORRENT DE L'AIGUA... foto
392 -- LA CORRENT DE L'AIGUA... fotoerase
Tots estem grimpant per els sonar dels dies, superem les dificultats,i seguim el sender de la vida buscant la felicitat... Un instant ens pot fer que aquest sentiment el tinguem viu en els moments pesats fins que arribem... Ens porta el destí a la superació de nostres flaqueses o ens quedem arramblats per sempre.
19 – 9 – 09
Quin perill? El de la corrent de l’aigua,
el del tronc rodó, llarg camí, llisquent,
el dels peus i de la ma que grapa,
del fato que l’esquena geperuda rep.
Sabràs seguir el camí, home que sofreixes
aplanat per ton destí fent de ruc.
Tot un mon damunt suportes i pateixes,
però si no t’aguantes, oli has begut.
No és el primer que passes, tens recordances
en ta vida dura, poc d’alegries i danses...
Ets tou de carn? Però d’esperit adust.
Calla i atent grapeja. Calla, no val queixa.
Dins teu el nervi hirsut, fatigat, bleixa
esperant que voluntat i sort entrin be curull
Subscriure's a:
Missatges (Atom)