OBRIM... aquarel·la

Obrim el prec insistent

a les fulles que miren la serra...

Gronxem-nos en les paraules del vent,

busquem el lloc on acoblar

el sol que ens farà de resistent abric.

Seguim la serralada que talla

Com xerrac l’horitzó que busquem

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16

..................

MAI... aquarel·la

-MAI - es deia – acotaré el cap...

I al instant s’encorbava davall l’aixeta

Per rentar-se la cabellera i cara...

Tenim el dir exclamatori

a flor de pell i ens traeix.

Clar, aquest MAI, no és rentar-se.

Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16

ELS PEUS... aquarel·la

Han despertat els peus...

De quietud  a morma  han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents,  corejaven, 

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

PETONS... AQUAREL·LA

Es tornava estalviador.

No donaria més petons

per que si se li acabaven

com ho faria

el dia d’un compromís ?

Be que estalviava el diner

per no quedar-se sense...

I es sentia intel·ligent.

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16

SOMRIU... SOM RIU... escorrialles

- Somriu...!!

- Som  riu ?

- Què dius.

- Que som riu.

. Aclareix-te Somriu o som riu.-

- Dic que somriu el riu.

................

-S’enyora  la senyora ?

- L’enyor ve del seny or...

- Que enyora l’or que el seny li do

O enyora el seny que l’or li do...

-Si senyor...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16

QUI MANA,,, QUI OBEEIX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?

En el gran, potent, greu crit

no és sols la veu que esclatava

tot l’engendra es feia seu l’instant...

Mirar el cel i la mar amb seu color

i escoltar el borrombori que es porten,

prèdica consistent en unir ses personalitats...

Per ells seriem regits junt amb la terra

I la claror i calor de la llum que tot ho aviva

i no trobaria discòrdia de desafecció

Quatre poders que separats o junts

per que, conscients,  branques senyores,

ens daven el viure que teníem

Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,

Desprès

quants sers és sumen al crit de vida?

I sabem on anem, que volem?

Les  proclames ens manen ...

La pedra a la ma o a la fona,

llençada,sabem on caurà ?

Poca tria podem augurar...

De genolls, plantats o asseguts

ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.

LA LLUNA... aquarel·la

Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna  ben clara

amb la posta ja banyant-se

en les aigües de la nit fent-se’n ama

Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?

Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?

Quedaria el camp lliure incitant

a la serp que a la nit visita  les despenses...?

També l’or es tancaria contra el fantasma lladre

i la carn galantejaria amb la copa a la ma

Hi ha distracció plena en la vida negra...

La bondat calla i dorm la quietud del repòs

mentre entre bambolines el mal s’estén

i esgola a qui s’hi enfronta ...

La lluna sap que passa prop la prunera

quan els amants remouen el jaç de fullam ...

Sap què pensa la maldat escampada

quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc

A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

EL RUC... aquarel·la

He obert finestral i el sol el besava

com una amistat renovada cada dia

He mirat al carrer, el temps caminava,

poc a poc enlluint la sodra protegida

per  l’heura abraçada fins el barandat

El sospir del sol en clepsidra es tornava

i el ruc s’atansava al treball diari .

Anava consirós a la feina la bestia,

sabia d’antuvi el seu treball a fer

i sense ganes i a pas feixuc maleïa

la sènia vella on ell feia rodones

xafant el seu pixum i femta com tou panal.

Per què cada dia sorgia el sol?

Voldria tornar-se heura i aferrar-se

quiet a la rècula de catúfols, bes etern,

que com heura creixia des del fons del pou.

Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats

per que no és maregés de tant ballar el vals

i ni el sol que manava del seu treball

no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.

Es sentia molt desgraciat en seva feina,

sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

LA IDEA... aquarel·la

Quan el cap sembla que reposa

i la clepsa pensa...

Per quin camí seguirà la idea,

 paraula veu, paraula escrita.. ?

En l’insondable lloc de la nuvolada

la pluja espera el moment precís

i surt a la vida i esclata.

Oh, idea, que m’acompanyes,

que em jures fidelitat.

En tu tinc posada confiança

que com vertader amic

mai falla...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 12-6-16

SILENCIS... aquarel·la

Poden haver-hi silencis

que segresten la parla

i en la quietud vencin

fent estralls de la veu

que no té vent per manifestar-se.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.