L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcció beneïda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durés pels segles la gran entesa
allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.
