L'ENXANETA... acrílic

Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo

L’ENXANETA

Fa un temps moria l’avi...

Aleshores, que farem ?

Anirem a la gran festa,

la diada dels castells?

Ell sempre davant la colla

en seu fer més deliciós.

Si primer pujava a terços

després sols prestava el cos.

...........................

La petita Mariona

més lleugera que la veu,

ploma d’oreneta jove

és l’anxaneta que sent

quan a dalt en fa l’aleta

crit de gralla, crit de gent.

..........

Avui, allà a la gran plaça

amb esforç ha arribat dalt...

S'ha plantat i cap enlaire...

-no tingueu por, no caurà –

Ha aixecat les dos manetes

com resant-ne una oració

i mirant del cel un núvol

li ha dedicat seva acció

al avi que ara la mira

des de dalt del cel joiós.

-És per tu que faig l’aleta

I amb mans juntes un petó !!

anton

LA ROSELLA... aquarel·la

LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien 

la vida dels seus ancestres. Anton.

ESTELS... acrílic

28-6-13
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton

... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la

...i vindrà el sol a esbargir la pluja

i els pètals rosa, mocadorets com papallones

hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...

i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

LES ARRELS... aquarel·la

No t’espanti que bufi el vent,

que rompi rames de l’arbriu,

que faci destrossa...

Al final sempre queden les arrels

per al nou brot.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

entrem en la llum... AQUAREL·LA

Entrem en la llum

i fugirà la por.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17

HE OBERT EL FINESTRAL... aquarel·la

He obert finestral i el sol el besava

com una amistat renovada cada dia

He mirat al carrer, el temps caminava,

poc a poc enlluint la sodra protegida

per l’heura abraçada fins el barandat

El sospir del sol en clepsidra es tornava

i el ruc s’atansava al treball diari .

Anava consirós a la feina la bestia,

sabia d’antuvi el seu treball a fer

i sense ganes i a pas feixuc maleïa

la sènia vella on ell feia rodones

xafant el seu pixum i femta com tou panal.

Per què cada dia sorgia el sol?

Voldria tornar-se heura i aferrar-se

quiet a la rècula de catúfols, bes etern,

que com heura creixia des del fons del pou.

Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats

per que no és maregés de tant ballar el vals

i ni el sol que manava del seu treball

no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.

Es sentia molt desgraciat en seva feina,

sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

INQUIETUD,,, aquarel·la

Inquietud, dubte, desgràcia ?

En l’intern de l’autoritat 

hi resa el misteri magnificat

que volem desentranyar

amb el miracle substantiu.

Per això ens fustiga 

i fins obeïm

per que s’obri el misteri

que no volem ensulsir.

Esperem sempre el miracle

on se’ns retorni el que

l’autoritat s’ha fet seu...

Qui no diu que ha usurpat ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-11-6-14.

SILENCIS... aquarel·la

SILENCIS.

Poden haver-hi silencis

que segresten la parla

i en la quietud vencin

fent estralls de la veu

que no té vent per manifestar-se.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

INSTANT... aquarel·la

INSTANT.

Refregant els instants

netejo les relliscades,,,

El camínal sense vorals

era perillós

i les pauses es succeïen

en l’andar.

Callada la veu

intentava atenció

i l’instant net

avançava a l’encontre

d’altre moment.

Sonava l’hora

en el vell campanar

que no es cansava

de comptar temps.

Escrupolós

seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16