dijous, 29 de juny del 2017
L'ENXANETA... acrílic
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ENXANETA
Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................
La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........
Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
anton
dimecres, 28 de juny del 2017
LA ROSELLA... aquarel·la
LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien
la vida dels seus ancestres. Anton.
ESTELS... acrílic
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton
divendres, 23 de juny del 2017
... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la
...i vindrà el sol a esbargir la pluja
i els pètals rosa, mocadorets com papallones
hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...
i tot riurà l'esclat de la natura...
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17
dimecres, 21 de juny del 2017
LES ARRELS... aquarel·la
No t’espanti que bufi el vent,
que rompi rames de l’arbriu,
que faci destrossa...
Al final sempre queden les arrels
per al nou brot.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.
dimarts, 20 de juny del 2017
entrem en la llum... AQUAREL·LA
Entrem en la llum
i fugirà la por.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17
dimarts, 13 de juny del 2017
HE OBERT EL FINESTRAL... aquarel·la
He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.
diumenge, 11 de juny del 2017
INQUIETUD,,, aquarel·la
Inquietud, dubte, desgràcia ?
En l’intern de l’autoritat
hi resa el misteri magnificat
que volem desentranyar
amb el miracle substantiu.
Per això ens fustiga
i fins obeïm
per que s’obri el misteri
que no volem ensulsir.
Esperem sempre el miracle
on se’ns retorni el que
l’autoritat s’ha fet seu...
Qui no diu que ha usurpat ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-11-6-14.
dissabte, 10 de juny del 2017
SILENCIS... aquarel·la
SILENCIS.
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)