dimarts, 25 de juliol del 2017
diumenge, 2 de juliol del 2017
NELSON MANDELA, .. dibuix a llapis
qui fora... qui és... qui serà... D'exemples... triem i seguim... també nosaltres.... anton.
Antonio Fortuño Sas
2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)
dissabte, 1 de juliol del 2017
EN LA TRNGLRTA... boli ràpit pintat
En la renglera de les prioritats
podia haver-n’hi un reguitzer...
Qui no té les seves imperatives
quasi sempre deixant camí per precepte
a les que tot ho arrabassaven
amb sa excel•lència de poder absolut ?
Viure entre les barrumballes existents
de vegades un pot traure el cap i aflorar,
però compren els equilibris diversos
que per obtenir el consens
ha de fer la prioritària majestat.
que viu en el perill del desballestament
per que les ínfimes prioritats afloren
en el mon de les incongruències.
No tot és fàcil... Mecanismes suprems
llauren les prioritats de les roses pintades...
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-7-14
divendres, 30 de juny del 2017
dijous, 29 de juny del 2017
L'ENXANETA... acrílic
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ENXANETA
Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................
La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........
Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
anton
dimecres, 28 de juny del 2017
LA ROSELLA... aquarel·la
LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien
la vida dels seus ancestres. Anton.
ESTELS... acrílic
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton
divendres, 23 de juny del 2017
... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la
...i vindrà el sol a esbargir la pluja
i els pètals rosa, mocadorets com papallones
hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...
i tot riurà l'esclat de la natura...
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17
Subscriure's a:
Missatges (Atom)