TRENETS 29

218.-9-9-18

Voluntat i ajut és la salut pel teu JO.

Desperta’l a l’optimisme que no es migri.

Molt cal lluitar per seguir la bona ruta

i exultar-se i exaltar-se davant tot perill

L’andar tebi no fa bullir l’olla dels fesols

i el foc s’apaga quan plou damunt flam i brases.

Tenir el poder de nostre instint enquistat

convé airejar-lo no es podreixi en el resclum.

10-2-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.-T.E.

TRENETS 28

217.- 8-9-18

Desclava’t de la por, no et servirà de res.

Llençat, fes pas endavant a la claror.

Som nosaltres que hem de canviar segurs

el paràmetre que hem seguit inútilment.

Prou camí hem fet bord i sense fruit,

toca ja virar el carro i dirigir-lo

a bon cobert per salvar els inconvenients.

8-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 27

216.-7-9-18

Passem de la salut a la malaltia

com pèndul de rellotge en marxa,

que ens pot ser propici o nefast,

o be obrir-nos a la claror o a la fosca.

La circumstància que vivim

és la que és i de vegades,

no podem canviar si no acceptar.

Que vingui el sol i que assoli ja d’una

la persistent nuvolada estèril.

7-2-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.-T.E.

88 ANYS

EN EL MEU 88 ANIVERSARI
Generalitzant. Menut com un esquitx em posaren al casal del viure. Entrar i pujar escalons.. (6-2-31)Vaig nàixer en monarquia,aleshores llet, plats d’arròs de poll i sopes de timó.( 14-4-31) Sols canviar els primers plats i em tocà república...algun ouet, tortet, i algun plat de crema(18-7-36) Una guerra on fonolls i ruda i baldofes em salvaren de l’escrofulosi... (1-4-39)Aquell fet em posa dins una dictadura on quaranta anys em mana obeir i no pensar massa i si vols menjar conill, para ratera i si et troben a confessar-te... Costa passar tant de temps, però som animals de costums(78) Desprès una democràcia, on es pot menjar de tots, fins perdiganes i ara... deixarem que passi el temps per veure com això acaba i si el pastis de crema o xocolata o cabell d’àngel ens el posem a boca... Per be de tots voldria Pau i Amor que prou coses ja he vist i espero calma... que ni a mi ni a ningú en somnis els preguntin què vols ser.... delinqüent o imbècil.
Als meus anys ja cansen promeses, enganys i tot el que comporta omplir el ventre i el cap. En el meu dia desitjo el millor per a tots... anton.

M'estimo aquesta foto per que és un record del pare, darrere, la seva lletra hi va posar que tenia quatre mesos.

TRENETS 26

215.- 6-9-18

Ell traspuava amor i pau.

I fins els finestrons reien.

N’havia passat més que el cànem

i per fi trobà el lloc adient.

Procurava posar-se en situació

de tants i tants que necessitaven ajut

i allí hi era per salvar les eventualitats.

Les seves suades s’encaminaven

a establir-se de pont efectiu i segur.

5-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 25

214.- 5-9-18

I l’abraçaven física i digitalment.

percebia l’empatia en la pell,

Era com un motlle de felicitat

que li brindava la superació.

Agraïa el acompliment dels fets

i no recularia fins trobar motius

per rebatre possibles errades.

4-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 24

213.- 4-9-18

El sol sortí al balcó guaitant acalorat

La roba estesa s’assecà, no faltà vent,

sospirava en el cos quan abans era cuirassa.

Sospesava el be guardat en la natura

i que se’ns manifestava amb delitosa força.

Era tot un ple que unit, feia sospirar de goig.

Quant a agrair que no ens fessin patir pecats,

Era per tots i de tots i no calia amagar-se

                         per que  se’ns donés  o negués el súmmum implementat.                                      

2-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 23

212.- 3-9-18

Vaig rossolar per la pendent del viure,

un fart de menjar còdols i esbarzers.

En el sojorn implicava als peus ineptes,

però si eren cansats de córrer i parar-se

sabien què els esperava en aquell lloc

destroçar avarques i desprès la pell dura

podria llaurar i la terra tova seria sembrats

de bon goix on la tovor curaria el desastre.

1-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 22

211.- 2-9-18

Tinc la paraula a mig dir i no surt el so.

Trobo en la veu un engorroniment de parlar.

Tot s’ha fet vell i no m’encanta la conversa

Del -  Com estàs?. Que tot et vagi bé ? I la salut sobretot...-.

Converses gastades com preguntar l’hora quan la campana

lliura en el xing xeng les batallades plenes de so.

La soledat trenca el silenci en l’esbarjo del crit...!!!

Retornem als principis on el fum parlava

i els corns s’exclamaven en un vertigen de so

Avui el tam-tam viu en els dits de tothom.

31-1-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E

TRENETS 21

210.- 1-9-18

Pas a pas el camí s’escurça i l’horitzó canvia.

No és secret que el paisatge em segueix incongruent.

Poc sap de mi si jugo a cartes o a birles

i jo guardant el misteri no li escudello,

no fos cas que em guanyés la poca hisenda pròpia.

Mal fiat passo encorbat i fent el distret

no sigui que em pregunti quina edat és la meva

per conjugar-la i conjurar-la amb la seva...

Vaja compromís que no vull pas haver de mentir

per que si m’escorcolla trobi la falla en meu dir.

Prou escamparia com blat de sembra en parada

i la hipocresia tindria carta blanca en seu andar.

Callaré, no es sobresalti i així em lliuri de tot mal.

 30-1-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.