229.- 20-9-18
Li deia la sang al cor,
porta’m a cap i cames l’optimisme.
I començaren a fer pessigolles al riure
uns dits màgics inventats per gnoms juguetons.
22-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
divendres, 22 de febrer del 2019
dijous, 21 de febrer del 2019
TRENETS 39
228.- 19-9-18
Era infeliç. Avui el mall rompria la pedra.
Tot el cos insensible al goig i l’alegria
era com margenada on la pedra
se’n reia de l’aigua que la besava traïdora.
Però vindria el mall, l’insurrecte...!!
La pedra oposaria seus valors adquirits
al llarg de segles de lluita contra la adversitat.
L’hauria de calentejar a cops per que cedís,
Si l’esmicolava potser posaria sucre
a un viure que no li dava joia ni benestar.
21-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
dimecres, 20 de febrer del 2019
TRENETS 38
227.- 18-9-18
El rem botava content, satisfet,
el vaixell solcava el mar...
Sorgia el sol entre blaus i grocs i vermells.
Naixia el color del matí escampant arreu
la pàtina suau d’un despertar de la vida.
El vol d’aus s’embevia en un abelliment
que arriba d’un llit de fosca espessa i pesada.
El dia es pronuncia en la melodia de l’aigua
quan el rem retorna a xapotejar-la.
Espumosa carícia on sol en el gotam refulgia.
20-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
dimarts, 19 de febrer del 2019
TRENETS 37
226.- 17-9-18
Era el dia de la lluna al ple.
Quin goig veure son flam emplomat.
Rere nuvolada feia forat per respirar claror.
Caminava sense que li rodés el cap
envoltada de l’aire gasós com llençol blanc.
En la nit fosca era llum màgica que crema
delitant-se en sembrar de perles el floram.
Hi hauria negociant que comprès
l’immens valor de la plata i platí derramat ?
19-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
dilluns, 18 de febrer del 2019
TRENETS 36
225.- 16-9-18
Senderó que em crides,
posarem bandera al tossal.
Resseguint amb calma i sense pressa
els rèbols quedaran esperant que torni.
Molta costa porta respir pesat i espès,
però es satisfà veient com prospera
en l’altura que mirava com impossible d’assolir.
Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba
per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,
aleshores, la satisfacció plena assoleix
l’àlgid clam del deure acomplit.
18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
diumenge, 17 de febrer del 2019
TRENETS 35
222.- 13-9-18
No en facis messigons ni males molles del pa,
formigues i ocells les esperen pel seu ventre.
La sal i el pa ens conserven en estat plausible,
convé no des apreciar, ni depreciar amb rudesa
quant els elements ens donen per continuar existint.
Dos amulets que han de penjar de nostre sarró
17-2-19.- DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.
dissabte, 16 de febrer del 2019
TRENETS 34
224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18
Cervell desperta a la vida.
obre ulls al camí.
El camí pot ser el treball,
la circumstància que et posa fil a l’agulla
i cosir els desperfectes que tots tenim.
Obrir, donar pas, no negar-se a fer.
Tindrem de part la voluntat que no nega
cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut
amb la paraula i amb bes a galtes
donant il·lusions i anhels,
omplint el plat de recapte substanciós.
16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
divendres, 15 de febrer del 2019
TRENETS 33
223.-14-9-18 .- Antonia
Ma ceguesa em malmet el paisatge,
obro els ulls a la claror que em clama
i em guiarà com de escolanet a rector...
Prou em fa falta companyia de crossa
que, percudint, em mostri el sender.
Molt he somniat que el pas és paraula
que transita i escampa el seu alè,
però cec, com sabrà quan la multitud
espera la benedicció que l’emplaci
a netejar de barrumballa el seu camí ?
15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
dijous, 14 de febrer del 2019
TRENETS 32
221.- 12-9-18
L’escaló en la sobauma era lluny i perillós
Importava no relliscar si no queies al buit
i desprès de volar t’esclafaves irremissiblement.
Obre els ulls a l’incert que et conquista
amb el corn ple d’or que pot ser metralla
que enceti odis i enveges que no vols.
Desperta la voluntat i fuig del atzucac
que et pintarà el paisatge fals i t’enverina
i xocaràs en la realitat amagada i certa.
14-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.
dimecres, 13 de febrer del 2019
TRENETS 31
220.- 11-9-18
S’engolava com un gall satisfet.
Vencia a la tempesta ?
L’orgull el portava endavant ert.
No pensava que a dalt de tot
l`arramblarien com un envà
en construcció i una ventada
el deixa pla a terra queixant-se.
Mal pujaria al cim sense guardar-se
dels improperis del lloc escabrós.
S’hauria de conformar en seguir
el tornall protegit per pujar
fins la carena. El vent arrasa
quan et ve de cara sense cobert.
13-2-19.-DE REBATXES 18.- ANTON.- T.E.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)