TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 44

233.-24-9-18

En la lluita adquirí tants coneixements

que ara afrontaria el perill amb saviesa,

No val el ser valent, si no actuar amb valentia

i en cas de fracàs posar  medis per minorar-lo.

En la pugna el cervell ha de inquirir ser vencedor

per que perdre la batalla ens sumirà en el desesper.

L’esperit batallador no abandona mai l’afany

de superar-se, de ser el millor i ben preparat.

26-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 43

232.- 23-9-18

Feu mal el ganivet com daga fina...!!

Curaria ferida: treball, constància i esforç.

Calia entrar a sac contra la injustícia

que cremava cor i ànima de tot ser.

Molt voldria eixugar suor en la empenta

que necessitava per anorrear per sempre

la traïdoria que dimanava d’abrupta ment.

25-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 42

231.-22-9-18

Reconstruiria el collar de perles

amb diamant, robi, maragda, or

i el triomf seria seu...

En la plana gotim en els pètals de margarida,

en la horta el préssec d’encès roig,

en el camp pla la verdor del raïm que incita

i fins el blat de goix esplèndid nedaria al vent...

El pinzell pintaria encarnant la disbauxa

i el paisatge clamaria al cel, la pluja,sol i vent

i tot ressuscitaria amb ma plena impregnant

tot el lloc de dolçor, goig de l’univers.

24-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 41

230.- 21-9-18

Quin miracle, brotava de nou.

Traspassava l’atzucac amb verdor ufanosa.

Encinglant-se en la paret d’argamassa

entrà en el cor d’ella i instal·là les arrels

i es sentí segura contra ventades cruels.

Havia fet tot un cos on la gerdor imperava.

es complaïa feliç aprofitant el rústec mur.

Hi ha nimietats de valor immens i de profit.

23-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 40

229.- 20-9-18

Li deia la sang al cor,

porta’m a cap i cames l’optimisme.

I començaren a fer pessigolles al riure

uns dits màgics inventats per gnoms juguetons.

22-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 39

228.- 19-9-18

Era infeliç. Avui el mall rompria la pedra.

Tot el cos insensible al goig i l’alegria

era com margenada on la pedra

se’n reia de l’aigua que la besava traïdora.

Però vindria el mall, l’insurrecte...!!

La pedra oposaria seus valors adquirits

al llarg de segles de lluita contra la adversitat.

L’hauria de calentejar a cops per que cedís,

Si l’esmicolava potser posaria sucre

a un viure que no li dava joia ni benestar.

21-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 38

227.- 18-9-18

El rem botava content, satisfet,

el vaixell solcava el mar...

Sorgia el sol entre blaus i grocs i vermells.

Naixia el color del matí escampant arreu

la pàtina suau d’un despertar de la vida.

El vol d’aus s’embevia en un abelliment

que arriba d’un llit de fosca espessa i pesada.

El dia es pronuncia en la melodia de l’aigua

quan el rem retorna a xapotejar-la.

Espumosa carícia on sol en el gotam refulgia.

20-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.