TRENETS 90

280.- 6-11-18

Ara s’aixeca del jaç el sol,

i la fosca no es revifa en el casal,

la pensa ha reposat del esforç del dia,

les cames exhaustes callen, per andar de nou.

Moviment i contacte esclaten

en la interioritat dels cors

i es sobreïx la tendresa de la llum...

La paraula neta fa cap a l’escenari

i burda en el gos, reneix en l’ocell

i nosaltres reneguem el que se’ns diu:

Prepotència en fets i veu.

La muntanya es farà plana

i la estultícia deu ser-ne enterrada.

25-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 89

279.- 6-11-18

La festa esboterna en fragor de lluita.

Vencerà la llum a la fosca ?

Vencerà el sondroll a la quietud ?

En el seti calla la veu vella i sàvia.

Ha creuat tots els camins possibles

i es mostra inútil a les realitats vivents.

Li ha costat experiències pujar al cim

i a vora el pi descansar del llarg fatic.

No li vola el cap per la tossuderia,

ha set amatent a creences i anatemes,

els ha mesurat tots i no es casa amb cap.

En tot hi veu el benefici  del mal profit

que afavoreix sempre al estol superb.

24-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 88

278.- 5-11-18

El foc viu la nit i desperta la fosca.

No hi ha llit que mengi i begui tranquil.

La llum groga dels troncs besa l’or.

El miracle es fet en la immensitat del paisatge

i la taula portarà el parament adequat...

Quantes boques s’ompliran de paraules

mentre el foc obre caliu en els cors ?

18-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 87

277.- 5-11-18

Viuen les guspires un instant.

fan com paraigua encès que aterra

el fet, esdeveniment, transformat en cendra,

La gresca del diable naix potent, abrupta,

veurem els llumins com calen foc

i l’aigua es lluny en cor d`homes

que prediquen la culpa dels altres

i que ho volen tot cremat, menys ells.

17-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 86

276.- 4-11-18

Sona la gralla esclafant xills

que la tamborinada vol fer seus

amb clau de fa. Quin guirigai !!

La pedra gel enfurismada

vol acabar amb la xusma insurrecta.

Seu fet trencarà totes les olles

i tindrem beneit un desfet.

L’arbriu i l’ocellada clama

que la compassió s’obri camí.

16-4-19.- DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.

TRENETS 85

275.- 4-11-18

L’horitzó net de nuvolada

Alegra mon viure.

He vist el cel blau

predicció de pervindre net,

absolt de falsies.

15-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 84

274.- 3-11-18

L’impacte a l’asfalt fou terrible:

El dolor plorava, el mal reia.

On era la compassió, l’altruisme,

la generositat l’empatia, la bondat...!!!

13-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 83

273.- 2-11-18

Si et trobes prop del precipici, pensa

que els peus poden portar ales per volar.

Voldria ser ocell o vent que aixeca pàmpols,

volar amb ells i veure i gaudir del termenal.

Quina joia ser en la nuvolada goteta d’aigua

que cau damunt pètal de rosa i l’alimenta...!!

12-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 82

272.- 1-11-18

Talla tisora l’última resquícia de la maldat.

Fes anar la dalla i que la concòrdia torni.

Reuneix a la vall tots els camins ruïnosos

i aplana les llísseres i treu el pedruscall,

que el sender sigui catifa on no hi viu

la malícia que naix en cors corruptes.

Beu el xarop que cura les maledicències

i beneeix la bona voluntat dels caminants.

11-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 81

271.-31-10-18

La mora, fruit negre de l’esbarzer, li ensenyà

que en l’esgarrap pot situar-se la bondat.

Sigil·losament actuà i es feu seu el fruit,

però seves mans restaren esgarrinxades...

La carícia s’unia al fruit: - Tu em robes,

doncs jo t’esgarrapo com gat en zel.

Si vols bondat, no em toquis, sols mira’m.

10-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.