TRENETS 135

 PLOU...ja tenia la barqueta de paper preparada per navegar pel riu... Sap que és fràgil el seu estri... però no te fusta ni ferro per fer-la més segura... Confia en ell i en les il·lusionades margarides que volen voleiar, veure aquest patrimoni de l'aigua, viatjar per ella, anar per la corrent del riu i portar paraules noves als vorals... Diuen:- No ens quedarem quietes... Volem alegrar els cors dels sofrents...Que el mar amb sa braçada es begui aquest desori que ens han colat en la terra... Que el goig retorni i un nou desig de pau i amor s'estengui arreu... Amb sa barqueta i sa vestimenta blanca volen retornar la glòria a tots...!!!.- anton.-t.e.- 10-5-20.

29Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 26 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 I ELS OCELLS COM S'HO FAN....? El menut preguntava als ocells...Per què no baixeu vora meu i m'ensenyeu l'art de volar ? Voldria estar per dalt per veure el treball de les formigues...Quan sigui gran vull ser com elles....-anton.-t.e.-9-5-20

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 10 persones més

TRENETS 133

 116.- 26-4-18

Em fascina el cant lúcid del grill.

A recer paret del mas, prop de l’escala

una muntanya d’estarrancs d’oliver i sarmentada

s’ajoquen en l’indret on l’herba ja cus aquell teixit

i per dins canta el grill buscant a la parella...

Entre dos pedrots com cuixes el tub de la canal

on desemboca la pluja fent-se pas el dia d’aigua

dins l’entramat de rama que l’herbam ha conquerit

es comprova que el grill prospera amb seu so

No és com llamp i tro que primer es veu la lluïssor

i desprès la veu fosca llença el concert de lloc i distància.

Que fàcil fora així per agafar-lo? Ara s’amaga

en els pedrots, canal,... La fosca el protegeix.

El vestuari de rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?

Un intent de pegar-hi foc al túmul el fa pensar

El mal que li pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.

Gat i gos ja jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.

Allà, dormirà. Potser el desperta el grill que no para mai.

DE REBAIXES 18.- 26-4-18

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

2 comentaris

Comparteix

TRENETS 132

 A QUI OBEEIX EL D I N E R?

Desprès de l'esforç. la calma.

La tempesta arriba al fi,

la tempesta és desinfla i calla...

Desprès de la tarda, la nit

que et calmarà ton delit

el coixí que al cap s'ablana.

Quan el vent fa fort brogit,

també, també, un dia es cansa

i es posa al seu llit

fins que fuig,per fi, la recança.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-7-5-20

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENETS 131

 No callis

encara que estiguis en silenci

per que la teva quietud

parla més que l’esgarip que esborrona....

Però,...

quan sua el vent tenebrós

tanca la boca

que no t’entri a dins el sufragi,

ell pot rebentar-te,

i ja no valdrà el teu silenci.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-29-4-14

11Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 8 persones més

5 comentaris

2 comparticions

Comparteix