TRENETS 145

 14-1-21

N’era un savi sabut de la parla

i engarjolava a qui l’escoltava.

En llocs i grups poc coneguts

sempre, sempre se’n fotia d’ell mateix

i la riota es sembrava a les galtes

que desconeixien seva forma de dir.

Quan els tenia vençuts a la rialla

començava la seva guerra

i a tots els tocava el pago del riure

i, així, a qui no el trobava descalç

li enllotava que no duia botons a la bragueta

i que el moixonet volaria lliure...

O sigui, que els deixava despullats

com nadons al sortir a la vida

i ell amb seu somriure falç se’n en burlava

i a bots i barrals la tempesta arrasava.

Deia si algú li veia la trampa...:

Es lògic que me n’en riga de tu

si abans tu et pixaves de mi a la cara

quan et contava meus defectes.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 14-1-21.

8Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

TRENETS 144

 No escriuré cap llibre.

Fan falta moltes pàgines

per composar-lo...

Baixaré persianetes als ulls

que la llum no hi entri

i llegiré quant vaig escriure

i no puc donar a ningú

per que s’hi entretingui...

Parlo d’escrits interns

- diria secrets de salts d’aigua,

o torrentades de vi ranci

en disbauxa de camí ombrívol -.

Tots ja en tenen prou

amb el seu llibre...

Per què amoïnar la calma ?

DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 16-5-17

14Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TTRENETS 143

 EL RUC I LA SÀRRIA...Amb el cap i cos i potes cansades de tant andar sense profit, sols podia agraïr el conservar la vida al que la civadera i estable li havia ofert, i, ara, de tant obeir portava la sàrria del treball destrossada, però amb un rictus de seguir per conservar seu existir...

Aquella sàrria havia dut el profit al amo. Prou en podria estar content, el ruc pensava... Reconvenia que sabia de l’esclavitud què era que el conduí a no tenir res propi i aquest andar del que quasi fardava, qualsevol sot o pedruscall el podria inutilitzar per un sempre més.

Avui, amb la tafarra bruta de la pròpia femta, sense ramal que el dirigís, mossegaria el fenàs per conservar el poc viure que li quedava.

Li compraria l’amo nova vestimenta i el posaria a vora d’aquella somera que ell sempre va anhel•lar ... ?... anton.-t.e.-18-5-20

13Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

3 comentaris

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 142

 125.- 6-5-18

Quan collí la Indiferència

el lingüista li asseverà

que no era cosa de vaques sagrades

o de persones de la reserva

o famosos de pentinat i sabates lluentes.

Més cru ho tenia el que perdé el cercle

ja que des d’aleshores i ara

ho veuria tot quadrat.

Però encara més ploraria

el responsable de l’estat herencial

en el que es veia implicat

el subjecte rei d’aquells territoris...

Un terratrèmol de paraules

li discutia el ser o no ser

i el litigi anava per llarg...

El SILENCI, PARLAVA

incomplint deures i obligacions.

Qui podria ser Indiferent

al mut o al xerraire ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-5-18

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 6 persones més

1 comentari

3 comparticions

Comparteix