ESCORRIALLES

divendres, 10 de juny del 2022

TRENETS 157

147.- 28-5-18..

- “Afegeix a la teva història el patir “–
Li digué la conxorxa rival.
El pèndul marcava el desaire
i el prepotent encara no assolia
el que considerava una infàmia
perpetrada pels amics...
No li entrava ni cabia en la clepsa
l’imaginari real que se li presentava...
Retrocedir quan era immòbil...!!
Que s’han pensat aquests esclaus !!
Sortir del lloc conquerit
que era seu, seu i de ningú més...!!!
En aquell instant
de dalt del turó fugí l’esparver
encara que quedava la carnassa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-5-18.

No hi ha cap descripció de foto disponible.

Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

dijous, 9 de juny del 2022

TRENETS 156

INSTANT.

Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 12 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

dimecres, 8 de juny del 2022

TRENETS 155

PASSAT – record . PRESENT- realitat. FUTUR - somnis...

Li entrà entre cella i cella un neguitós delit.
Ell que no era lingüista es remetia a escriure un llibre.
Ja ho deia aquell que veia fum al Vaticà: Habemus papa...
I es procurà utensilis diversos que l’encabironaven
Hauria de triar tesis per desarrotllar o contar històries,
relatar fets viscuts o realitats apreses o somnis onírics...
Quin desgavell se li presentava en sa humanitat redemptora !!
En la calaixera tenia records encara vius i espavilats
i altres de constant dormir en els racons de calaix,
records que no servien i altres que esperonaven sempre,
Era tot el seu passat que deixà hectiquesa o calma
i podria triar d’aquell bagul pesant d’or o quincalla.
També jugava en ell el present de les realitats 
que es desfeien davant seu i que no podia canviar,
eren respir sense repòs o calma contant instants
que feien el viure nerviós o de solapat solatge
per un present que no sabem mai si comença o acaba...
I li quedava  el futur, extremunció de somni,
que vivia en ell esperant un caminar beatífic
podia fer volar totes les lleis naturals o abstractes.
Somniar en un esdevenir triat, complert, a gust
on llençaria l’ancora per assegurar seu escrit...
Preguntaria a les prestatgeries plenes que confessessin
el periple a seguir.... Ja tenia feina... Seria capaç
d’esbrinar la seva necessitat empírica...?
Com si comprés loteria es llençaria al buit
i ja li dirien els compradors, si en tenia,
si el dard clavà en el centre o era bumerang
que li retornava tot el seu pompós escrit.
Feliç volia llençar el crit de guerra: - He escrit un llibre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-6-16.

Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

3 comparticions

Comparteix

dimarts, 7 de juny del 2022

TRENETS 154

Què vols amic que em crides

amb paraula amable
com ventijol asserenat...
Abans no  en feies cas de naltres
ni que el sol i nuvolada s’establisen
en lloc planisser on com rei vivies
i sols escoltaves les sirenes
que set oferien per acariciar-les a destall...
Ara que has sofert cruel tempesta
que arrasava el cep a punt de vi bullint,
ara, vols ser de nou amic 
dels que et tenien dolça empatia
i sirgaven per tu la barca fent de rems.
Baixa, primer, del tron que et malquista
i no ens miris com quadre abstracte
que ni el pintor entén.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix