TRENETS 168

 Han despertat els peus...

De quietud a morma han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents, corejaven,

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més

4 comparticions

Comparteix

TRENETS 167

 No t’espanti que bufi el vent,

que rompi rames de l’arbriu,

que faci destrossa...

Al final sempre queden les arrels

per al nou brot.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 10 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 No t’espanti que bufi el vent,

que rompi rames de l’arbriu,

que faci destrossa...

Al final sempre queden les arrels

per al nou brot.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 10 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 166

 74.-18-6-19

Sentir el dolor, sentir la por.

El dolor et condueix a la por del mal,

la por et situa en el mal del dolor

i la reflexió sentida que enlluerna

és la col•lisió dels dos extrems.

Tenir por del dolor és assenyat

i sentir en l’intern la cremor de la por

configura un estat d’esclavisme

d’on sols amb esperit potent

podrem superar necessariament.

Esbandim aquesta lacra que ens visita

i ens imposa acatament volent o sense.

74.- 18-6-19.- DE REBAIXES 19.- T.E.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més

3 comparticions

Comparteix