TRENETS 181

 85.- 8-7-19

De vegades un, al actuar, té sorpreses.

Pintava el color negre i al costat

hi havia una bona pinzellada de groc...

Jo no sabia que la mescla donava verd...

Pensant en aquest llenç que ens ha deixat el incendi,

Negre, gris fosc, cendra que em malmet,

m’ha vingut la sana idea de posar-hi

el groc del diner damunt i es transforma en verd...

I aquest és el miracle que falta..!!!!

Com que el fosc ja el tenim,

com farem per omplir-lo de groc ?

A veure si ens en sortim del problema.

Falten bons pinzells i pots de pintura color groc.

85.- 11-7-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 180

 D’aquelles flors fluïa la mel.

Una mel que s’impregnava arreu.

Banyades d’innocència

les àguiles del perfum

escamparien reconeixement

pletòriques de la seva olor.

Faltava un canvi en aquell univers

i elles pensaven fer el bé

en seu passeig de vida plena.

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 8-7-20

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

TRENETS 179

 Allà al lluny com braç em crida la rama florida.

Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura

les paraules dites en el lloc quan esporgava,

quan queien les branques sobrants i quedà ella.

Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.

L’agraïment el dóna en l’esperança del verd

en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.

Avui encara és florida la rama que engendra

el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...

És lluny encara el dia de la eclosió total,

però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor

que no va prémer tisora i la tallava per sempre més.

Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora

donant satisfacció plena a qui la feu princesa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 178

 Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna ben clara.

L’arbriu ensenyava ses urpes

nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire

que al claror de la lluna feien de reixat

com filferros lliures i relligant-se...

Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats

a punt de lluita contra impensats animalons...

Allí, però tenien seu castell de merlets atesos

per formigues que corrien pel brancall,

escarabats que posaven punts negres,

abelles i vespes guardant seus llocs

com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.

Ben guardat tot l’entramat fins l’aire

demanava permís de pas en indret tant ben guardat.

En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi

el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 177

 Mira’m

com escampa el sol de llum

que inunda l’horitzó

i es complau en el frec

pentinant arreu el color...

Mira’m

com en la fosca de la nit

les estrelles son petons

que esclaten quan un les mira

desvestint el clarobscur.

DE REBAIXES 16. ANTON.- T.E.- 3-7-16.

12Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 10 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix