La voluntat de ser
i estar en el seu cel
la parella l'ha trobat...
Ara, penjats
amb l'esgarrap de mans
es senten propietaris,
vigilants d'una termenal
que un dia somniaren seva...
Despullats, nuets,
tenen el llit i la gràcia
de l'abstracte que els mira:
l'arbriu i plana...
DE REBAIXES 23.- ANTON.-T.E.- 13-1-23
11.-11-1-23
D'un adversari ens defensem
i podem guanyar o perdre
i aquell es converteix en enemic
i, aleshores, hem de parar compte,...
molt, molt, molt...
Però de l'adversitat qui ens protegeix
o ens salva a caure vençuts...?
Una tempesta,... una guerra,...
una economia que ens engoleix
i ens deixa nuets...
Ja veiem que hem de viure
amb la por del que vola amb amenaça...
Quin dels dos ens pot atacar
i serem fulla seca al vent...
Que contents si ens salvem !!...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 11-1-23
10.-10-1-23
i veus gotes que et diuen paraules...
paraules senzilles i clares
que et consolen i t'agraden...
i amb mig abandó del paraigua...
es depositen en tes galtes
i et diuen t'estimo...
Figurat,
fins les gotes de pluja parlen...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 10-1-23
9.-9-1-23
Paraules, paraules...
sentiments.... valor...
i al final del túnel el tren
on anava es clou
en la calaixera del cap
on hi guardes tot el que ha fugit
i mai més tornarà...
Els actes que el notari computa
queden en el munt de llibrets escrits
que s'escaparen de les pàgines
on com formiguetes
es mostraven i ara han fugit
i en el llibre de la clepsa estan...
ROSER... ENDAVANT...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 9-1-23
El desig camina amb nosaltres
amb les realitats abstractes
que ens impliquen anhels i il·lusions
que volem aconseguir...
Volen pel cap com orenetes i pardals
i busquen la capterrera per fer casa real...
El desig el tenim com ànsia
que ens prem potent
i ens marca camins nous o vells
que esclaten uns i altres
i es fan record o memòria...
Son un nou obrir ulls
o despertar el passat ?...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 8-1-23
7.-7-1-23
Teus fracassos o victòries,
en fi, teves experiències
que t’han portat fins aquí,
firmen i afirmen el teu be,
el mostrari de ton criteri
envers el que tens i gaudeixes...
En el temps hi tenim depositada
la veu del jutge i notari
que certifica i assegura
el que fem i ens és aliè.
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 7-1-23
6.-6-1-23
Estem plens de tríptics
i no hent tinc una llengua
Hauràs de fer revisió de teva taula
i escoltar a qui t'escolta i et vol bé...
Tens el Si i el No...
però penso i el que sosté
la balança dels platets eterns
no és el fidel que fa el tres ?
Jugo amb la ment i en veig tres...
Dec tenir altra visió que
qui no em compren
què puc fer per demostrar
el que com cert, inescrutable,
que no té sortida el que dic...
de TRES n’estem plenets arreu.
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 6-1-23
Si solam
5.-5-1-23
És la vida el plaer ?...
Sense aquest sentir
tindríem el ser, l'existir ?...
Tocar, veure, escoltar,
llençar crit, parlar...
Son nostre plaer
que dirigeix la ment ?
Si no ens omple,
si no ens emocionem
per ells i amb ells,
què tindríem per comprendre que som,
per on la sang circula
i és nostre goig i joia, nostre plaer ?
En altra forma de respir què seríem ?
Un objecte...?
Escoltem el plaer malalt o sa,
amb pena o alegria...
Caminar junt a ell és la Vida...
DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 5-1-23
4.-4-1-23
Has caigut al pou i ara
que els braços en creu t'ajudin...
Fins respirant tenim perill d'annuegar-nos...
Hi han altres pous que esgarronen
la llibertat, la voluntat
i sols ens queixem
i estem ofegats
i es que sortir de la bassa,
reina meva, es mereix gran valor
per que sent nostres, de cadascú,
qui en surt i fa el que vol...?...
Hi ha jutges amb seva balança...
DE REBAIXES 23.- ANTON.-4-1-23
Desprès de temps de no poder publicar per problemes físics
i del mateix bloc retorno... Vull que duri...A veure si tot consona
i m'ajuden físic i bloc a complir meu desig,
la neta i la filla m'han fet una mona especial i ara amb goig me la fan a ma... Per mi és com una joia... També per elles i els altres nets han treballat mans i pensa... Molt satisfet les felicito a elles i a mi per eix preciós acte... Que puguem seguir molt temps més: GRÀCIES, FAMÍLIA.
2.- 2-1-23
Ens ofeguem en aquest mon
de les noves, de les notícies...
Bona o falsa ens la engolim
o la rebutgem...
És un desfici el que suportem...
Segurament per seguir el progrés
desprès del mòbil ens posaran
un xip unit al cervell,
un ordenadoret com núvol
en la clepsa
per poder ser-ne governats
des d'una central sideral
que a la lluna ens espera
i, així, tindrem llum sempre...
Serem uns il·luminats militaritzats
o in closos en nova secta...
DE REBAIXES 23.- ANTON-T.E.-2-1-
