EL RECORD...

 

divendres, 6 de setembre de 2013

SER ROSELLA... aquarel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!

Anton.- 6-9-13

ET VEIG...

 

dissabte, 23 d’agost de 2014

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la

Et veig en aquest mar emboirat

On la llum difuminada

Es clou.

Tot calla. Parla el silenci,

Melodia de cant d’altres tremps

Desaparegut.

Em figuro ta figura boirosa

De contorns fins esmorteïts vivint

Altres sospirs.

La llanterna de meu existir

Té prou oli per il·luminar

Els records.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14

CRE QUE HI HA PERSONES....

 

divendres, 20 de setembre de 2013

PAS AVANT...aquarel·la

Crec que hi ha persones

que es queden enrere

si jo avanço el pas...

El meu trepig no clama

el xafar els drets dels altres

desconeguts, ignorats, amagats...

Desconeguts per no proclamats,

ignorats per desconeixement impropi,

amagats en la desfeta de la derrota

amb la por per reeixir al aire nou...

REEIXIR de les engrunes que permeten

els que escriviren la història

desprès de la victòria...

Com pollancs que reneixen

de soca viva, per molts somorta,

ha de esclatar de les ombres

i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

......

Collint REEIXIR  de l'escrit de la Montse

ELS SONS...

 

dimarts, 19 d’agost de 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre

27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...

............................. salms de l’amor

I dins l’estany els peixets corren com esperitats

com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...

Cadència en el bellugueig incessant

mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.

Sons que reverteixen en harmonies difuses

com fullam en bosc que es despulla

caient i enlairant-se en el moviment de l’estany

revolant tot l’entorn en màgic naixement...

Palometes bellugones que llencen petons al aire,

notes breus i allargassades, colpidores,

estremint-se, estenent-se, implantant-se,

fent-se melodia en l’estany que es concreta

en el moure, en el so, en la visió

d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica

com instant en carrusel de successions

on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.

Peixets menuts, nostres idees

en nostre estany del viure

es belluguen fent ses melodies

que uns escolten, altres callen,

altres neguen,altres rebutgen,

altres assumeixen. altres dispersen,

altres... I nosaltres les estimem ?

DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E

PINTAR...

dilluns, 25 d’agost de 2014

PINTA EL QUADRE... aquarel·la

1 – 5 – 13

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton 

NO SIGUIS ...

 

dilluns, 8 de setembre de 2014

NO SIGUIS... aquarel·la

6.- 1 – 5 – 10

No siguis com el frare

que és diu paraules en silenci,

que no aspiren la llum

de la veu, del clam, del crit.

Ranareja  sentiments

i crida fins que el vent

s’endugui a altres contrades

el teu pensament parlat.

Treu a la vida, a la realitat

totes les veritats que t’acoltellen...

Que tothom sàpiga el teu fer

dins la teva veritat....

No tinguis por de llençar el ferro

que t’envolta

i no et deixa respirar.

DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

COM M'ENCANTARA...

 

dimecres, 10 de setembre de 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit

Com m’encantaria junyir la veu blava

del cel altívol i l’esperançat  mar

a la muntanya que de dol afanya

i amb el blanc ens cita a escriure el tall...

El tall de l’ injustícia que ens subjuga

que ens aplana clatell i anorrea el cap...

Ai, cimbori de nostra terra aimada,

del teulat sorgeixi ja l’últim esclat

de campanar que li han robat campana

i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.

Esclata veu d’un poble en que sa llengua

la menysprea el prepotent justicier cruel

que fins l’última paraula ja se’ns menja :

INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.

DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON. 

EL REMOR...

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14 

SOTA L'OMBRA

dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la

Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça

camino escanyolit amb el pes inútil.

El andar és feixuc i el NO amoïnós

em persegueix amb urpa cruel.

La margarida oferta no té canvi:

perdura en el SI potent d’ànima

i voldria ser-ne resolutiu,

també el sorrut NO viatja com llei eterna.

La baralla arriba àlgida prop del cim

on l’escaló espera el peu nostre

i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,

l’horitzó caurà com teló que tanca,

com ganivet que degolla el passat cru.

Falta, avui, ser constant i valent

en l’escaló...9

El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14 

EM SEMBLA...

 

dilluns, 20 d’octubre de 2014

seguint a Imma.- futur que mai se sap

..................

- Em sembla que estic perdent...- remugava

i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits

i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.

Els peus la rebien i es rentarien amb ella...

Ella continuaria avall sense saber el seu destí.

També els peus nets buscarien

l’ impol·lut futur que mai se sap,

 que es desconeix per moltes previsions assegurades.

Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?

S’anunciaria un benestar en el camí ?

Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.

Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14