dijous, 24 de desembre del 2015
diumenge, 20 de desembre del 2015
VENINT DE LLUNY... aquarel·la
VENINT DE LLUNY.
I escamparen ses ales
com rajos de llum immensa
i el seu caliu fou carícia
per l’arbriu que escoltava.
SI i NO digueren amb calma
i seu desig feu presència...
SI a l’Amor ...!!!
NO a la Guerra... !!!
Ens hi faria cas la prepotència ?
DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON.- T.E.
divendres, 18 de desembre del 2015
IDENTITAT MIL·LENÀRIA... aquarel·la
A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.
DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.
......
dilluns, 14 de desembre del 2015
ALABANCES SIGUIN DADES.. aquarel·la
ALABANCES SIGUIN DADES
3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
el que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança...
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa
ANTON.- T.E.- 14-12-15
diumenge, 13 de desembre del 2015
ARBRE VELL... aquarel·la
18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits sa digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te callar.
No han parat ses arrels de fer-ne
i d’esboternar potents pollancs.
Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel pujà sempre incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
Per més que el tallin
més encoratgina
i per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,
ANTON.- T.E.- 13-12-15
divendres, 11 de desembre del 2015
ESCRITS VELLS... aquarel·la
6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau i goig al caminet.
VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15
dijous, 10 de desembre del 2015
RETROBANT ESCRIT... aquarel·la
28 .- 11 - 08
Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven
en la clausura pels arquets.
ANTON.- T.E.- 10-12-15
dimarts, 8 de desembre del 2015
COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la
COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15
ANTON.-T.E.-8-12-15
diumenge, 6 de desembre del 2015
INTIM ENCONTRE AMB EL RECORD... aquarel·la
ÍNTIM ENCONTRE AMB EL RECORD...
( Fa quatre anys que ens deixava la Teresa...
Un ahir que sempre és avui...)
...................
Junts hem caminat
i ara te m’apartes ?
Erets com les flors
que donen perfum i fruit
sense pensar en elles.
I es que, ens adonem
del que donem?
El goig de donar
envaía teva sang
i donaves i donaves
i mai teu or perdies.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-12-15
dissabte, 5 de desembre del 2015
BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la
BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)