Va rebre la carta i no en va fer cas...
Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?
Si que es deia tinc totes les cartes,
que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...
Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc
al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...
Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap
que duien per no embullar els sentiments
que el cabell al aire erosionava en la calma
de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...
Guardava en el calaix totes les cartes,sí,
que usaria per guanyar als que no n’hi feien cas
de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...
Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata
que passejaven engreïts el seu coll ben planxat
quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis
que d’avantpassats guardava en el seu altaret,
se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí
i a seves mans aparcaria el delme sofert...
Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.
Ja sabia que portava la carta rebuda,
embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...
Va rebre la carta i no en va fer cas....
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.
......... SILENCIS
73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...
Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...
