dijous, 24 de desembre del 2015

BONES FESTES A TOTS... !!!... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.

BONES FESTES A TOTS.... !!!
 Ajudem-nos a parir l'Amor digne
per a tots, sense exclusió. Sigui signe


 de Concòrdia,Pau i Llibertat...// ANTON.-T.E.- 24-12-15.

diumenge, 20 de desembre del 2015

VENINT DE LLUNY... aquarel·la


VENINT DE LLUNY.
I escamparen ses ales
com rajos de llum immensa
i el seu caliu fou carícia
per l’arbriu que escoltava.
SI i NO digueren amb calma
i seu desig feu presència...
SI a l’Amor ...!!!
NO a la Guerra... !!!
Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON.- T.E.

divendres, 18 de desembre del 2015

IDENTITAT MIL·LENÀRIA... aquarel·la


A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.
DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

......

dilluns, 14 de desembre del 2015

ALABANCES SIGUIN DADES.. aquarel·la


ALABANCES SIGUIN DADES
3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
el que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança...
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa
ANTON.- T.E.- 14-12-15

diumenge, 13 de desembre del 2015

ARBRE VELL... aquarel·la


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits sa digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te callar.
No han parat ses arrels de fer-ne
i d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel pujà sempre incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
més encoratgina
                            i per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,
ANTON.- T.E.- 13-12-15