divendres, 1 de juliol del 2016

VIURE... aquarel·la


Viure..
Et regalo l’instant...
 Allà al lluny
es besen la mar i el cel.
És l’instant de la llum.
Des del rocatge
llençat  al líquid  blau...
Quanta espuma has generat?
T’imagino roser
de rosa pura blanca
que es bateja de color
groc, blau, roig...
Viure...
Et regalo l’instant.
El teu perfum
surt del roser
i s’inunda l’horitzó,
rocatge, cel i mar...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-30-6-16

dijous, 30 de juny del 2016

NO VOLDRIA... aquarel·la


No voldria entrar en sacrilegi
en mig d’aquesta sacralitat vivent
que se’ns en riu posant estesa nuvolada
que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep
La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,
fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut
em remou per dins la noble i tendra innocència
que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir 
Volen que renunciem d’identitats que del terral 
marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué
i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris
que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.
Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes
que no portin talps per remenar pas nostres bens.
Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,
sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?
Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris
que pals a les rodes els retirin per sempre més.
En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres
Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.

dimarts, 28 de juny del 2016

LA LLUM... aquarel·la


Del cansament de la nit,
enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

dissabte, 25 de juny del 2016

OBRIM... aquarel·la


Obrim el prec insistent
a les fulles que miren la serra...
Gronxem-nos en les paraules del vent,
busquem el lloc on acoblar
el sol que ens farà de resistent abric.
Seguim la serralada que talla
Com xerrac l’horitzó que busquem
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16

..................

dijous, 23 de juny del 2016

MAI... aquarel·la


-MAI - es deia – acotaré el cap...
I al instant s’encorbava davall l’aixeta
Per rentar-se la cabellera i cara...
Tenim el dir exclamatori
a flor de pell i ens traeix.
Clar, aquest MAI, no és rentar-se.
Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16