125.- 6-5-18
Quan collí la Indiferència
el lingüista li asseverà
que no era cosa de vaques sagrades
o de persones de la reserva
o famosos de pentinat i sabates lluentes.
Més cru ho tenia el que perdé el cercle
ja que des d’aleshores i ara
ho veuria tot quadrat.
Però encara més ploraria
el responsable de l’estat herencial
en el que es veia implicat
el subjecte rei d’aquells territoris...
Un terratrèmol de paraules
li discutia el ser o no ser
i el litigi anava per llarg...
El SILENCI, PARLAVA
incomplint deures i obligacions.
Qui podria ser Indiferent
al mut o al xerraire ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-5-18
9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 6 persones més
1 comentari
3 comparticions
Comparteix