210 -- AIGÜES MARINES .......

HAIKÚ DEL DIA

135.- Aigües marines

que acolliu la llum.

Espill retrobat.

..........

E S C O R R I A L L E S

C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...

C24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.

210 - trepitges cami? -- foto google imatges.

HAIKÚ DEL DIA

134 .- Trepitges camí ?

T’esborraran peuades

ramats de bèsties.

.................

E S C O R R I A L L E S

C21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...

C22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.

208 -- DINS, LA TRISTESA... foto Fotoerase

foto FOTOERASE

HAIKÚ DEL DIA

133 .- Dins, la tristesa.

que esgota pell i carn.

Trenca les baules.

E S C O R R I A L L E S

C19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?

C20.- Ho provi o no ho provi,Serà o no serà oprobi.? O si no, comprovi l’oprobi.

207 -LA BARCA CALLA ... FOTO?

HAIKÚ DEL DIA

131 .-La barca calla

Sola, estremeix gola.

Boca s’esgota.

132.- Parla ja barca,

Vola a infinit sola.

Gola rebota

206 -- TENS L'INSTANT DAVANT TEU-- fotoerase.

foto Fotoerase

HAIKÚ DEL DIA

131.- Tens l'instant davant teu

sempre és inexorable.

Cuida'l no mori.

...........

E S C O R R I A L L E S

C17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.

C18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.

205 --PREPARA EL COS...

HAIKÚ DEL DIA

130 .- Prepara el cos.

El camí se t’allunya.

Vent no arrossega.

............

E S C O R R I A L L E S

C15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.

C16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.

204 -- PAPERETS DE PLATA

HAIKÚ DEL DIA

129 .- Paperets de plata

guspires lluminoses.

Aclareixen nit.

....................

E S C O R R I A L L E S

C12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència

.--------

C13.- La il·lusió com droga ens presenta la felicitat certa, segura i a l’abast nostre. De tan desitjar-la ens hi tirem de cap com ens submergiríem en l’aigua d’una bassa o en la d’una platja serena. Prompte, però ens donem compte que sols assolim apropar-nos al penya-segat de la realitat vera i contemplar al lluny, en la sima el desig nostre pintat en la inacabable profunditat on no podem arribar si no es per esbarrar-nos.

203 -- CAURAN LES FULLES ..

foto google imatges

HAIKÚ DEL DIA

128.- Cauran les fulles

fent catifa per terra,

Llit llest, llocada.

.................

C9.-Quan es casà, a la seva muller, l’anomenava RITA. Després, al cap d’un temps de casats li feia el nom més llarg i la cridava per MARGA – RITA. No es va saber mai el per que, però podia fer referència a ser-ne considerada com aquella flor que es desfulla per endevinar quelcom o bé per que la trobava quasi sempre a-marga.

C10.- De vegades és millor olorar la merda fresca o seca que escoltar certes converses. Ara que olorar, et pot perjudicar. En canvi, el escoltar et pot posar sobre avís de quelcom que pot preocupar-te seriosament.

202 -- eS TRENCA L'ONA --- foto Mariona

HAIKÚ DEL DIA

127.- Es trenca l’ona

contra la pedra roja,

Sang es blanqueja

..............

E S C O R R I A L L E S

C7.- Quan un és condescendent, el prenen per babau. Quina pena !! ----

C8.- Deia que tenia tant amor a l’empresa com a la seva dona. Clar que la seva dona era la propietària de l’empresa on treballava. On li pagaven el sou que, potser, ni es mereixia, però estimant-se a l’empresa, hi sortia guanyant,

201 --EQUILIBRISTA

HAIKÚ DEL DIA

126.- Equilibrista
Cuida bé la maroma.
És teva vida.

..........

E S C O R R I A L L E S

C5.- Que costa dir: - Celebro la teva opinió, però no tindràs pas el meu consens.

C6.- Si vols oblidar, no recordar, fer cas omís del fracàs, pensa que pot ser-ne una superació si li dones crèdit i l’escoltes. El fracàs pot tenir la missió de retornar-te al camí desitjat de la victòria, per que és l’ultima batalla la que no es pot perdre, i, fins morir poden quedar-ne moltes. Val més que suïs i t’eixuguis el front, pensis, reconsideris i comprenguis que el fracàs pot ser la teva victòria.