diumenge, 18 d’octubre del 2009

211 -MONS PARAL·LELS de RELATS CONJUNTS


RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

Proposta de Relats Conjunts sobre un quadre de Daniel Estebe.

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.

dijous, 15 d’octubre del 2009

210 -- AIGÜES MARINES .......



HAIKÚ DEL DIA

135.- Aigües marines

que acolliu la llum.

Espill retrobat.

..........

E S C O R R I A L L E S

C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...

C24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

210 - trepitges cami? -- foto google imatges.



HAIKÚ DEL DIA

134 .- Trepitges camí ?

T’esborraran peuades

ramats de bèsties.
.................

E S C O R R I A L L E S
C21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...

C22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.



dijous, 8 d’octubre del 2009

208 -- DINS, LA TRISTESA... foto Fotoerase


HAIKÚ DEL DIA

133 .- Dins, la tristesa.

que esgota pell i carn.

Trenca les baules.

E S C O R R I A L L E S

C19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?

C20.- Ho provi o no ho provi,Serà o no serà oprobi.? O si no, comprovi l’oprobi.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

207 -LA BARCA CALLA ... FOTO?


HAIKÚ DEL DIA

131 .-La barca calla

Sola, estremeix gola.

Boca s’esgota.

132.- Parla ja barca,

Vola a infinit sola.

Gola rebota

dimarts, 29 de setembre del 2009

206 -- TENS L'INSTANT DAVANT TEU-- fotoerase.


HAIKÚ DEL DIA
131.- Tens l'instant davant teu
sempre és inexorable.
Cuida'l no mori.
...........
E S C O R R I A L L E S

C17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.

C18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.

dilluns, 28 de setembre del 2009

205 --PREPARA EL COS...

HAIKÚ DEL DIA

130 .- Prepara el cos.

El camí se t’allunya.

Vent no arrossega.
............
E S C O R R I A L L E S

C15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.

C16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.

dimecres, 23 de setembre del 2009

204 -- PAPERETS DE PLATA


HAIKÚ DEL DIA

129 .- Paperets de plata

guspires lluminoses.

Aclareixen nit.

....................

E S C O R R I A L L E S

C12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència

.--------

C13.- La il·lusió com droga ens presenta la felicitat certa, segura i a l’abast nostre. De tan desitjar-la ens hi tirem de cap com ens submergiríem en l’aigua d’una bassa o en la d’una platja serena. Prompte, però ens donem compte que sols assolim apropar-nos al penya-segat de la realitat vera i contemplar al lluny, en la sima el desig nostre pintat en la inacabable profunditat on no podem arribar si no es per esbarrar-nos.

dimarts, 22 de setembre del 2009

203 -- CAURAN LES FULLES ..


foto google imatges

HAIKÚ DEL DIA

128.- Cauran les fulles

fent catifa per terra,

Llit llest, llocada.

.................

C9.-Quan es casà, a la seva muller, l’anomenava RITA. Després, al cap d’un temps de casats li feia el nom més llarg i la cridava per MARGA – RITA. No es va saber mai el per que, però podia fer referència a ser-ne considerada com aquella flor que es desfulla per endevinar quelcom o bé per que la trobava quasi sempre a-marga.

C10.- De vegades és millor olorar la merda fresca o seca que escoltar certes converses. Ara que olorar, et pot perjudicar. En canvi, el escoltar et pot posar sobre avís de quelcom que pot preocupar-te seriosament.

dilluns, 21 de setembre del 2009

202 -- eS TRENCA L'ONA --- foto Mariona

HAIKÚ DEL DIA

127.- Es trenca l’ona

contra la pedra roja,

Sang es blanqueja
..............
E S C O R R I A L L E S

C7.- Quan un és condescendent, el prenen per babau. Quina pena !! ----

C8.- Deia que tenia tant amor a l’empresa com a la seva dona. Clar que la seva dona era la propietària de l’empresa on treballava. On li pagaven el sou que, potser, ni es mereixia, però estimant-se a l’empresa, hi sortia guanyant,