HAIKÚ DEL DIA
137.-Senyalen amunt
ningú tingui pèrdua.
Senyal segura.
.........
E S C O R R I A L L E S
C27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!
HAIKÚ DEL DIA
136.- Fervents oracions
clamen llur clemència.
Que no pequin més.
............
E S C O R R I A L L E S
RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09
Proposta de Relats Conjunts sobre un quadre de Daniel Estebe.
.........................................
Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.
Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..
Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.
Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..
Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.
- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?
Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.
En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...
Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.
Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...
Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...
Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.
HAIKÚ DEL DIA
135.- Aigües marines
que acolliu la llum.
Espill retrobat.
..........
E S C O R R I A L L E S
C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...
HAIKÚ DEL DIA
134 .- Trepitges camí ?
T’esborraran peuades
HAIKÚ DEL DIA
133 .- Dins, la tristesa.
que esgota pell i carn.
Trenca les baules.
E S C O R R I A L L E S
C19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?
HAIKÚ DEL DIA
131 .-La barca calla
Sola, estremeix gola.
Boca s’esgota.
132.- Parla ja barca,
Vola a infinit sola.
Gola rebota
C17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.
HAIKÚ DEL DIA
130 .- Prepara el cos.
El camí se t’allunya.
C15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.
C16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.
129 .- Paperets de plata
guspires lluminoses.
Aclareixen nit.
....................
E S C O R R I A L L E S
C12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència
.--------
