dilluns, 16 d’agost del 2010

3.- JUNTS CAMINAVEN ELS DOS PEUS....RODA POÈTICA JULIOL 10









3.- Junts caminaven
els dos peus
i no es parlaven.
Empolainats
es sentien diferents,
majestuosos
en sa peuada ingènua.
El seu silenci
no avisava
i podent ser companys
eren distants
en sa petjada.
...................
Camins trillats
per hipòcrites.
mandataris.
no poden suportat
que els superin
o avancin.
 rebaixes   4 comentaris   

divendres, 9 de juliol del 2010

EL TEU PAS ... foto Montse Subirats.


2.-El teu pas
és el camí.
Ta paraula
serà la meta?
caldrà preguntar
si veus l'horitzó
i sents on resona
el tornaveu.
Allà esperaré
el teu somriure.

dijous, 8 de juliol del 2010

1 - ENCARA'T - roda poética mes de juliol -10

 
 1- Encara’t
- pas enrera -
a la força del vent
que et prova.
Que el teu cap
no reculi,
que es senti capaç
de ser quilla
que destrossa
l’impossible
que en contra teu
avança
encara que el peu
en terra s’hagi
de clavar.
...............................................................Anton

dilluns, 24 de maig del 2010

NAIXEU EN FULLAM ... foto de la Míriam excursió al Montsant -09


23 – 5 - 10
154.- Naixeu en fullam.
Les cabres us vigilen.
En faran ventre

dissabte, 22 de maig del 2010

TRES BARQUES .......... proposta de Relats Conjunts


...................
Tres barques,
Tres vides,
Tres veles,
Tres closques de nou
Retornen a casa,
Retornen a port.

En la cobertas
Tapat amb llençol
L’avi, que ens ha dit adéu,
Jau prop del peix
Que li ha dat la mort.
.......................
Caminen tres mocadors
Que guarden les tristeses
De peu descalç
I ànima feta escata...
Caminen platja enllà
De retorn a casa
Saben que avui...
- els diu el llençol –
Porten peix de sobres
I un tripulant mort.
..............
Serà l’avi ?
Serà el marit?
Serà el germà ?
El  llençol no vol avançar
La cruel notícia
Certificant.
..................
El menut guaita la tristesa
Que porten tots a port...

Un dia serà ell
Qui portin a port?
..............
23 – 5 - 10

dissabte, 13 de febrer del 2010

UNA SORTIDA DIGNA.- proposta de J.M.Tibau

Seguint les indicacions de l'autor de la proposta, en J.M.Tibau he escrit aquests trenets.
13 – 2 – 10
Ha rossolat el ruc
pel camí de pedregosa terra,
volant pels aires
el cavaller Josep.
S’ha desferrat el ruc
i al cel la ferradura
s‘ha convertit en flauta
xiulant miseriós concert.
El ruc panxa enlaire
per la pendent rellisca
apartant bromada i salvar la pell
El cavaller ha posat coixí
en son cul nafrat
i la ferradura,
causa de disbauxa, els ha dit:
Un sortida digna
hem tingut gràcies als sants.
...........................................
En la porta del casal
la ferradura penja
com medalla record
d’un dia que ningú,
miracle,
 va prendre mal

divendres, 29 de gener del 2010

232 .- BELLUGUEN ALES ..........foto google imatges


HAIKÚ DEL DIA

153.- Belluguen ales
Persianes fembriletes.
Obren dos estels.
..............
ESCORRIALLES
C61.- Els premis com el perdó, qui pot concedir-los ?

C62 .- El Pilós firmava amb quatre palpís dels dits... i tinta, la seva sang. El tripartit amb tres, amb sang llogada i... Hi ha diferència. Creieu que faran bandera o és que tenen la del Pilós ?

dilluns, 25 de gener del 2010

231 --BE DE PEDRA DORM... foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
152.- Be de pedra dorm,...
Ja l’arbriu no farà ombra.

Mor tota vida.
..................
ESCORRIALLES.

C59 .- Reconèixer que ens passen la ma per la cara i son honrats...

C60.- L’home paleta sempre tenia el regle, en canvi la seva dona disposava cada més de la regla

diumenge, 24 de gener del 2010

230 .- LA SANG REBROLLA......... foto tere balañà


HAIKÚ DEL DIA
151.- La sang rebrolla,
Caps cots no esclaten ara.
El verd és vida.
.............
ESCORRIALLES
C57 .- A pesar de l’experiència, a pesar de la edat, tinc capacitat d’aprendre trampes.

C58 .- Confiar i al costat que ens acompanyi sempre una subtil i suau desconfiança.
  

dissabte, 23 de gener del 2010

229 -- EL POBLE GUAITA... foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
El poble guaita,
La sang del camp aflora
Vida en roselles.
...............
ESCORRIALLES.

C55 .- Podem explica la Gran Veritat, falta que qui ens escolta vulgui fer-ne cas per seguir-nos en la creença.

............C56.- Feia vent fortet, el personatge caminant per la catifa vermella girava el coll i el cap i sa mirada anava a l’esquerra. Algú va dir, tenim un contrari de la dreta. Després el seu portant veu explicà que aquest gest era degut a la protecció que necessitava la seva vista, girar-se o tancar els ulls i si feia l’últim, podria ensopegar i caure.