divendres, 6 de juny del 2014

CEC?...aquarel·la


Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !!
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14



dimarts, 3 de juny del 2014

LA SOLEDAT... boli ràpit


La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.

DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.

diumenge, 1 de juny del 2014

LA ROSA COM EL LLIBRE... aquarel·la


(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre 

LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14

divendres, 30 de maig del 2014

DUBTO...aquarel·la


Dubto, poguessin tallar l’arbre corpulent
les males voluntats que regnaven en la boscúria.
Sempre, sempre, l’arbre sotmès serviria
per construir el gran, imponent vaixell
que solcaria el mar dels anhels i il·lusions.
Mai seva fusta retria per esdevenir taüt
per enterrar tota la dignitat, cúmul de l’arbre,
que en milers d’anys resistí cruels ventades.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 30-5-14

dijous, 29 de maig del 2014

S'ESGARRIFÀ LA CRISTALLERA... aquarel·la


S’esgarrifà la cristallera del finestral.
La tempesta produïa el degoteig intens
incrustant-se en seva claredat diàfana.
Escarbots redons convertint-se en tartranyes
relliscaven meloses caient desfent-se
quan altres les empenyien famolenques.
La pluja, miracle de la nuvolada
es produïa amb intensa glòria
com instigant-se dents que se’l consumirien ?
La por hi era en l’expressada violència
i instintivament el cristall es sentí dèbil
davant l’àmbit del monstre.
El brusc, dur,implacable contacte
no l’emmirallava amb galtes enrogint-les...
El cristall no tenia sang i seny
Com és, doncs, que percebia l’infortuni ?
DE  REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 29-5-14.  



dimecres, 28 de maig del 2014

PLE DE PASSAT... aquarel·LA


Ple de passat
va voler fer voltaretes
i el seu banc de fusta
es confegí en sènia.
Es trencà la corda
- collar i reculants i tafarra –
i volà al futur.
Dalt li feia falta
el seti per seure...
El futur és allunyar-se
i passar davant de tot ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14



dilluns, 26 de maig del 2014

VOTAR... A QUÈ, A QUI ?... aquarel·la



VOTAR... A QUÈ, A QUI ?
Finestrals obert...
En la cambra entra, penetra el ventijol
com so perfecte de veu a l’orella.
Es mouen els cortinatges,
idees que es remenen en la pensa.
I les mans bellugones, imitant l’aire,
cullen ploma fent pessigolles a paper blanc
com en passeig de mosca
que deixa camí de potes com mostrari
de l’aire que en clepsa ha entrat.
La veu calla i no gosa explicar-se
el misteri que ha escrit la ploma:
L’íntim d’un cor que estima
i no vol declarar sa mobilitat
com el ventijol que besa cortina
tant suaument que ningú ho nota.
El secret és estrofa de musica
que no ha entrat en pentagrama de concert.
Per què els violins, violes i contrabaix
estant en el present sospiren en futur ?
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E..-26-5-14.



diumenge, 25 de maig del 2014

ES SITUÀ DAVANT... aquarel·la

Es situà per davant d’altres iniciant camí.
No volia el fracàs del companys.
S’erigia segur per oposar-se
a la força envolvent, destructora...
Era valent i protector.
“La paraula pot ser-ne vent
Que destrossa al seu pas “- es deia.
I per tranquil•litzar a tots
faria parlar la veu dels ocells,
ells, acostumats a anar contra vents,
estendrien ales i protegirien
el pas de la veu entremesclant-se.
Seria l’anhel d’entesa
que caminaria acompanyant
les lletres lúcides de la comprensió.
I vencerien a l’estultícia
tant fincada prohibint el progrés.
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E.- 25-5-14.

dissabte, 24 de maig del 2014

REFLEXIÓ... aquarel·la

REFLEXIÓ
Li digueren en son primer plor
entrant en la vida que seria lliure...
Qui se’n va riure d’ell ?
Un fusell el va acotxar per llarg temps.
Va viure callat.... Fins li rentaren el cap
per fer-li veure que així era net...
D’arrels l’esporgaren, no li calien, deien.
I vivint sols amb fulles al vent...!!
Circulà el temps i li portaren
la gran veritat del nou viure
i es va esgarrifar... Era veritat
tot el recapte que entrava en el plat ?
Je, je, ja es cuidaren no s’indigestés...
...i la realitat el sumia sense dignitat.
La ratera i la cadena d’altra mida,
però igual, quasi com abans.
............................
Avui pensa que ha perdut el temps
que tot compta i, adolorit, ha llagrimejat...
Amb qui s’abraça per ballar... ?
Cadascú balla el seu vals.
Si es fa el valent impertèrrit, l’anorrearan
i si segueix el ramat que pastura mana
no gustarà de la desitjada llibertat...!!
I li digueren que seria lliure, lliure,
quan el varen batejar...
No sap si és incrèdul o agnòstic de tot,
però lliure , ni de fer badalls.
Votarà per que no diguin ni pensin
que pensa que no mana el poble !!
Sap que molts van per seguir cobrant,
arreglant seva casa amb bandera d’indignitats
Quin dia la rosa no tindrà por del sol ni la mar ?.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 24-5-14.

divendres, 23 de maig del 2014

QUATRE CIRERES... aquarel·la.

La jove buscava quatre robins,
cristalls que reflectissin seva estima
a mare, germana, filla, neta...
I somniava en el vermell àgil, bellugadís.
El cirerer se li presentà eufòric davant
oferint-li el seu imponderable i grat fruit.
Dos llavis sucaren les quatre boles dilectes
que se li presentaven amb delicadesa...
Sentí a les mans el tremp del batec de cors
i els pènduls daren exquisideses...
Fins la llum verberava dolçor..
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 23-5-14