divendres, 4 de juliol del 2014

VALENT...aquarel·la


Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14

dimecres, 25 de juny del 2014

FOC DE SANT JOAN... aquarel·la


Del llim dels actes de la vida,
del seu passat
ens resta el record...
Del flam i fum del foc
quan ha revertit en el passat
pot quedar-nos la cendra...
Quan plou pot arrabassar-nos
record i cendra.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14

diumenge, 8 de juny del 2014

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!


DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

divendres, 6 de juny del 2014

CEC?...aquarel·la


Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !!
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14



dimarts, 3 de juny del 2014

LA SOLEDAT... boli ràpit


La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.

DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.

diumenge, 1 de juny del 2014

LA ROSA COM EL LLIBRE... aquarel·la


(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre 

LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14

divendres, 30 de maig del 2014

DUBTO...aquarel·la


Dubto, poguessin tallar l’arbre corpulent
les males voluntats que regnaven en la boscúria.
Sempre, sempre, l’arbre sotmès serviria
per construir el gran, imponent vaixell
que solcaria el mar dels anhels i il·lusions.
Mai seva fusta retria per esdevenir taüt
per enterrar tota la dignitat, cúmul de l’arbre,
que en milers d’anys resistí cruels ventades.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 30-5-14

dijous, 29 de maig del 2014

S'ESGARRIFÀ LA CRISTALLERA... aquarel·la


S’esgarrifà la cristallera del finestral.
La tempesta produïa el degoteig intens
incrustant-se en seva claredat diàfana.
Escarbots redons convertint-se en tartranyes
relliscaven meloses caient desfent-se
quan altres les empenyien famolenques.
La pluja, miracle de la nuvolada
es produïa amb intensa glòria
com instigant-se dents que se’l consumirien ?
La por hi era en l’expressada violència
i instintivament el cristall es sentí dèbil
davant l’àmbit del monstre.
El brusc, dur,implacable contacte
no l’emmirallava amb galtes enrogint-les...
El cristall no tenia sang i seny
Com és, doncs, que percebia l’infortuni ?
DE  REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 29-5-14.  



dimecres, 28 de maig del 2014

PLE DE PASSAT... aquarel·LA


Ple de passat
va voler fer voltaretes
i el seu banc de fusta
es confegí en sènia.
Es trencà la corda
- collar i reculants i tafarra –
i volà al futur.
Dalt li feia falta
el seti per seure...
El futur és allunyar-se
i passar davant de tot ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14



dilluns, 26 de maig del 2014

VOTAR... A QUÈ, A QUI ?... aquarel·la



VOTAR... A QUÈ, A QUI ?
Finestrals obert...
En la cambra entra, penetra el ventijol
com so perfecte de veu a l’orella.
Es mouen els cortinatges,
idees que es remenen en la pensa.
I les mans bellugones, imitant l’aire,
cullen ploma fent pessigolles a paper blanc
com en passeig de mosca
que deixa camí de potes com mostrari
de l’aire que en clepsa ha entrat.
La veu calla i no gosa explicar-se
el misteri que ha escrit la ploma:
L’íntim d’un cor que estima
i no vol declarar sa mobilitat
com el ventijol que besa cortina
tant suaument que ningú ho nota.
El secret és estrofa de musica
que no ha entrat en pentagrama de concert.
Per què els violins, violes i contrabaix
estant en el present sospiren en futur ?
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E..-26-5-14.