divendres, 3 d’octubre del 2014

VULL VOTAR EL FUTUR... boli rapit


- Copia la desesperança que tens
i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et creguis el que diuen els gnoms
que bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència et mana i saps seva lliçó
que no empallega i segueix camí recte.
Calla i no esclatis en plor de covardia,
acull l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en tes forces per admetre el desgavell
i estén les mans encallides, elles saben caure
besant el terra pedregós i amb cascaules...-.

Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es deia, és la meva,  SI, SI....!!!!
VULL VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 3-10-12

dimecres, 1 d’octubre del 2014

L'ARQUET DE LLUMS AL TORMO. (TORMO, signe ancestral montanyós del poble) ( Foto de Francina Diego Alfonso )


L'ARQUET DE LLUMS AL TORMO.
(TORMO, signe ancestral montanyós del poble)
Foto de Francina Diego Alfonso )

Tormo fidel que ahir ens miraves
amb la bufanda de l’escabellosa
t et descobries rere les gotes de pluja...
Ens miraves amatent, ancestre nostre !!
La REU—UNIÓ era profitosa.
Tots els REUS units per la causa excelsa.
Content, callat, quiet, esbrinant delit
que no tenim, amb deliri d’assolir el cel !!
Era nostre zel assaborit de queixes,
esboternant el crit de : JA N’HI HA PRROU !!!  
Ens contemplaves des del seti del teu poder.
Has vist els cors bategant a una sola musica...
Les ments suraven en la peanya del seu crèdit.
Tots a una com TU davant les adversitats
que els meteors ens portes barrejats amb odis..
Volem treure’ns el peu que ens xafa les llibertats...!!!
Nostra dignitat es solleva en l’infern del anorreament...!!!
Per això, ahir al cap vespre quan lluna i sol es besen
teníem REU –UNIÓ de tots els REUS revelant-se
contra l’establiment del descastat no,No i NO...!!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III



ANTON.-T.E. 1-10-14

dimarts, 30 de setembre del 2014

PAÍS...aquarel·la

Í

47.- 12 – 4 – 11 .- PAIS
De temps venia que
l’havien eixalat, quasi impennat...
Un cop de pedra no a mort
si a esclavisme, era malferit.
i, ara, de temps
pensava ses cabòries assegut
en un seti de tronc ancestre mil·lenari
que a pesar de maltempsades
no tenia ni un corc...
Ell, per molt que volia aixecar el vol
no el deixaven, ni podia...
La ma de ferro esbandia
arran de llavi, de pensa i de peu
cap intent de sortir-se’n...
fins l’emmanillarien, si calia.
El tenien per exclusiu profit...
Però entrà en la decisió
de decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!
Prendre l’únic camí nou possible
per abandonar el seti...

En definitiva,eixalat... VOLAR.
DE ARREPEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

dilluns, 29 de setembre del 2014

EROTISME...aquarel·la


12 – 1 -11 EROTISME
Peonant el crestall de la muntanya
entro en teus ulls de mar i cel,
meva barqueta menuda com aranya
vol navegar-hi, les ones no estranya...,
Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis
s’inunden joiosos i dignes pensaments
i llegeixen lletanies de rosaris savis
que repeteixen l’oració fins fer-se avis

entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

diumenge, 28 de setembre del 2014

TINGUEM OPINIÓ... aquarel·la


21.- 2 – 12 – 10
Tinguem opinió
i mesurem la dels altres.
Ara, no caiguem en el buit
de contar i contar,
predicar i maldir...
Alimentarem més opinions
nostres i dels altres.
En traurem profit ?
NO...
Els criteris tots els tenim arrelats,
Quina rafugada pot canviar-los ?
DE ARREPLEGANT TRENETS
ANTON.- T.E.



dissabte, 27 de setembre del 2014

EL CAMÍ... aquarel·la


 36.- 9 – 8 – 10
No caminis a pas perdut
com si no anés per tu.
L’objecte del senderó
és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,
espera que el beneeixis
amb peuada neta i segura
que deu portar-te a on ell arriba
com corda llarga
que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret
pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten
i els ramatges de l’arbriu
et pentinen o embrollen
el cabell o acaronen ton rostre
dient-te. –Segueix avant.
Fes el teu camí...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

divendres, 26 de setembre del 2014

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE... boli r`pit


INCONGRUÈNCIES : EL CONTE...
El parlament del conte
es farà per escrit llegit
o en recurs de viva memòria veu  ?
El Parlament, diuen que escoltarà
ell  parlament quiet i atent.
Per què preguntarà el Parlament
si ja se li explica complert el conte ?
És que el conte ha set mal escrit
i no es compren be
i no  s’aclareixen els fets contats
o, si és de viva veu de xantre,
i es conta amb parla incomprensible ?
Atents tots, oh, Parlament,
 al contat del conte
Pel conta contes... !!!
El seu parlament serà clar, pulcre i net ?
En podrem treure profit tots del fabulat ?
O, es l’amagatall d’altres contes
que, quan sigui, ens contaran
per poder editar desprès el llibre ?
Amen, amen, ... amen !!!
DE ARREPLEGANT TRENETS
.- ANTON.-T.E.- 26-9-14

dijous, 25 de setembre del 2014

FAREM CAMÍ... aquarel·la


23 – 2 – 11 .- PAIS
Farem camí
amb la presa de les hores cautes.
quan el sol sua de valent...
Farem camí
per endorrials poc trepitjats
buscant noves converses.
I no ens aturarà pas mai
calor  ni fred
per que portem la parla,
la lliçó apresa dels avis,
el compromís cruent de seguir
superant pals a les rodes.
Un jorn tots obrirem l’escletxa

i mirarem horitzó de triomf.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

dimecres, 24 de setembre del 2014

A TRENC D'ALBA... aquarel·la


2.- 7 – 3 – 10
A trenc d’alba
sospiren encara els estels,
flaires de llum
i copes de vi
amb patenes de dits
que rellisquen per la pell
de la terra humida
amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls
que la nit no ha cansat
en ses somnis de disbauxa
corrent per el pensament
esperant la claror
de la matinada...
Ara, s’abeuraran de colors
i s’asseuran impertorbables.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.

dimarts, 23 de setembre del 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.