dijous, 6 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
En sa gimnàstica física exercitava el BOT,
En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses
Entrava en el camí del no BOT o no VOT...
Amb BOT pujava el cos amunt i desprès
Retornava a la realitat de posar els peus a terra
I amb el VOT el seu esperit, fet paper,
Entraria en contacte amb il·lusions mesclades
I al retornar al estat sideral tindria un valor
Que expressava criteris, mandats a altres...
El garbuix que se li presentava  era la lletra
Que donava fe d’un acte pretès plausible
En dos vessants física i mental.
Ara li deien que li podrien privar
de BOTAR o VOTAR.
Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos
Voluntariós fins ara al moviment
I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.
O sigui que s’estava muntant en ell un dilema
Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,
O ser un petimetre mental... sense cap  mena
De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.
A veure quin mos li traurien  i que malmetrien
O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...
....................................................
Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més
Sempre procuren anorrear a la massa...
I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.
Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -6-11-14
De vegades baixa



dimecres, 5 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...
Feta la llei, feta la diversió.
Tot això de la consulta dóna feina,
sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots
i passen la feina a qui n’estan tips de feina
per debatre i allargassar de feina de molts
que no hi veuen de cap ull de tanta feina.
Si els donessin un plaç per fer la feina
I mentrestant que cobressin sols els corruptes
se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser
es posarien a la feina a fer bona feina
per que els corruptes ja fan la seva feina
que els deu dar el seu bon resultat
o si no qui creu que ho faria,... tothom?
No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina
Per això ja hi ha universitats  per aprendre
que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?
No ens enredem més que els corruptes fan la feina...
Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina
i d’altres encara els busquen feina i cobrant
no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...
Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?
Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol
que quan es va acostumar a la tomaca
i es quedava esprimatxat com un gatx
es va, naturalment, morir, i aleshores,
va acabar la feina, però, llavors va venir la feina
la feina de veritat, per que morts els mussols
qui menjaria tomaques si portaven la mort
de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?
Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?
Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...
I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur
que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.
Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina
i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.
que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.
Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,
els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta
qui farà la feina que reclama el malalt...?
Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina
El dilema, sense consulta es farà la feina ?
Clar son coses noves difícils de païr...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 5-11-14.


dimarts, 4 de novembre del 2014

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada del llibre


RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...
(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)
...........................
Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,
Va voler fer excursió mig programada
i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.
Les tapes netes com quan un dia de camí marxava
i el ventre net sense màcula ni rebotiment.
Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles
que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet
i es feien creus de tanta mosca o lletra negra
i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.
A ses company no para d’explicar aventures...
Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus
i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...
En ratets de calma quan ningú el collia
mirava entorn seu per veure d’amics fer
però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,
altres anorèxics sense ombra davant seu passaven
i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...
Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.
Els companys de que hagi tornat se’n fan creus
per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,
però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.
DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

dilluns, 3 de novembre del 2014

HIVERN...aquarel·la


Hivern, mirall de fred, l’aigua...
Calla la natura el frec de mans
Que marxaren volant sent fulles seques.
L’aigua reflectint el cel moradeja...
Queda la teranyina, arbre nu, despullat.
Mut el sol el caliu no bull perola
I l’ovella no obre bel dins corralina.
El monstre de la terra, valent, lluita
Com ase que no vol seguir ramalada...
Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral
I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent
Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.
Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -3-11-14.


diumenge, 2 de novembre del 2014

NO ERA LA MORT... aquarel·la


No era la mort,
ni s’exhauria sa vida,
era un pas enrere,
un reposar per emprendre
nova, inquietant lluita...
La saba no fluïa,
es resguardava en el reservori
callant.
Quan vindria nou esclat
el sol s’hi enlluernaria
de miracles novinsants
i un aleteig de les rames
serien aplaudiment al nou brot.
Deixem-les callar en sa quietud.
Ja vindrà l’hora suprema
quan la moixonada
busqui ombra en son casal
i rebost ple de vianda.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-11-14


divendres, 31 d’octubre del 2014

CELEBRACIÓ TRICENTENARI 1714-2014




TRICENTENARI  A LA TORRE DE L’ESPANYOL
1714 - 2014-10-31
Volava l’ocellada de pardals i orenetes
com banderoles encetant cabrioles
en un cel clar lliure de nuvolada...
El cel ras duia llum de paraules
i el ventijol fluïa estenent carícia.
Pedres i còdols del terral eren cors
que bateguen insuflats de joia.
L’arbriu aplaudia amb seves mans
i com una boira de goig omplia plaça
inundant de crit eufòric el regne
El caminar del veïnatge tranquil
enrere  un delit ancestral desitjat
de llibertat i identitat que s’assolien
eren la dignitat florida a punt de fruit.
Seria una menja ben cuinada
per un profit que ja no retrocedia...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 31-10-14


dijous, 30 d’octubre del 2014

HIBERNACIÓ... aquarel·la


... i hibernaren
El mantell blanc del meteor
els guardava d’estralls...
Un dia sorgiria l’astre groc
i obriria seva nuesa,
ells ,atents, reviurien plenitud.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 30-10-14.


dimecres, 29 d’octubre del 2014

HAN SORGIT JA TOTS ELS PROFETES... aquarel·la

Han sortit ja tots els profetes
a declamar les seves profecies...?
Mentre, les fulles es lliuraven del ramatge
i besaven sorra i aigua...
Extasiat el sol s’ho mirava...
- Elles joioses de despullar-se
I ensenyar al vent els seus encants...
No saben, infelices, que el jou
és carícia o bastonada...?
Ja vindrà el vent alisis a parlar
i quan arribi la marfugada
enyoraran el ramatge ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-10-14


dimarts, 28 d’octubre del 2014

M'AMAGO... aquarel·la


M’amago en el farcell de les paraules
escoltant el seu degoteig que plora
com gotim d’aigua en nit d’hivern
en el vidrieral que el dia obre portals de llum...
M’amago en la clotxa de les parpelles
remirant ulls a l’intern del llibre
que tinc obert de tapes i ventre escrit
de lemes que m’han dirigit passos
en meu andar per els endorrials.
 M’amago en el silenci de la quietud
on el so extern calla i no regurgita
infinitat de sorolls que em culivaren
quan seguia les seves doctrines...
Faig taula rasa de les inquietuds
que ens governen despòticament
i les hi barro el pas. Que altra taula parin
i facin seves festes. Vull salvar-me
dels seus brindis. No seré el seu company
que els alabi. Retorno a la llar
amb vànova tova i taula de plat fondo
amb porró de xirrit negre,
escó vora el focardal on la tupina
em donarà el brou que neteja l’ànima.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 26-10-14


dilluns, 27 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6
En temps immemorials les fites,partions, camins,
eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.
També en els termes dels pobles es celebrava amb goig
que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet
en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.
Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat
alguna pedra que feia de notari del lloc
i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.
També el creuar per la finca d’altre sense consentiment
era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries
i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.
......................................................
Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca
els peus eren temptats d’entrar i apropar-se
a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.
Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.
- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.
El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.
Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,
lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava
i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia
i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.
La corna, massa dura per l’home desdentat
i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi
que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.
Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca
i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.
Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.
Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.
Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria
- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...
Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...
Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...
El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.
- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!
I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...
- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...
I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...
Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.
Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs
com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.
........................................
A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble
i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .
Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella
i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...
No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.
Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.