dimarts, 30 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit


 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.
L’alabança no te la creguis massa...
Deu cèntims poden arruïnar una persona...
...........
L’Amistad és brèvol pot trencar-se
Amb un plor o amb una rialla.
..................
En mig del desig, respira i pensa...
- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?
..........
Podràs recordar-te sempre
Dels que et besaren amb l’alabança ?
......................
No agafis el cavall de la pressa...
Quan es desboca es difícil parar-lo.
..................
No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

dijous, 25 de desembre del 2014

BOIRA... boli ràpit


La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.



dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

divendres, 19 de desembre del 2014

PODRIES... aquarel·la


8.- 11 – 11 -10
Podries viure tranquil
i no esbafegar per la costa.
Però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!

...per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14



dijous, 18 de desembre del 2014

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la


3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.

dimecres, 17 de desembre del 2014

DEIXALLES IX.- aquarel·la



1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 
L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.

dilluns, 15 de desembre del 2014

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la


4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

dissabte, 13 de desembre del 2014

LA RECOMPENSA... aquarel·la


La recompensa... !! Nostra fita ?
L’esperem, exigim,...Ens fa falta
Nostre somni obtenir-la.
En la plenitud de la boscúria,
en la lluita pel ser o no ser
és nostre premi de reconeixement...
Fins l’ocell recelós sap, assumeix
que l’arboç es regala a ell amb fruïció...
La natura ens incita
i plàcidament vol alegrar-nos
amb sa despesa...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 13-12-14.


divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

dijous, 11 de desembre del 2014

ARBRES TARDOR... aquarel·la


Com tot en la vida,
ells segueixen el cicle.
Esperen la ventada
que els despulli...
De jorn vindrà altre temps,
aleshores es compraran vestit nou...
Ara, la forquillada de ramatge
a prendre l’aire...
Ells saben desintoxicar-se.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 11-12-14