dijous, 2 d’abril del 2015

L'ENYOR... aquarel·la


L’enyor se’m culiva dins meu
davant la pèrdua inquieta
de les meves volgudes propietats
dipositades en amors que han fugit.
Cendra i caliu es remenen en la llar,
els topins ja no bullen amb força,
i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.
Poc fum, poca brasa, poc acolliment...
L’enyor en la foganya  freda
remena el sofriment de la barrumballa
que ja no aviva el flam que era vida...
L’enyor ensenyorit en el lloc
brilla en l’espasme lletrejant records
dels bens que en vaig gaudir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase
pot moure els sentiments i fer-nos caminar...


dimecres, 1 d’abril del 2015

INUTILITAT... ?... boli ràpit


Amb ulls obert, desorbitats
buscant entendre el mirar
no pot superar la barrera
que seu cabell esboirat
tapa, com teló tancat, la claror...
La ma sempre obrint teló
que el vent, mortificador, tanca.
Es sent indefensa davant l’atzucac.
Els ulls no li son útils
i dins la clepsa se li remou
un crèdit de sa inutilitat...
Una bombolla de llum apareix,
una guspira com foc intens,
li explica el que ella no s’explica.
És sent útil per saber sa inutilitat
de traure la barrera que el priva
d’anar més en enllà en la visió...
El triomf de la ment sobre la mirada.
Avui es tallaria la cabellera
de la seva inutilitat... I seria útil... 
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 
que no ofenen, ans uneixen..

dimarts, 31 de març del 2015

FULLA SECA... aquarel·la


La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.
No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment
fins que cau com veritat inqüestionable.


dissabte, 28 de març del 2015

els quatre nets domenge de rams


DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.
Recordant en la llunyania del temps
aquesta festa que vaig marcar així.
......................
Branques de llorer,
pollancs d’oliver,
palmeta i palmó
son reunits a la plaça
per fer processó.
Dos de verdets
mesclats, barrejats.
Dos de groguets,
banderoles d’infants.
Contents com alfàbegues.
de juguesca plens,
salten, belluguegen
mouen ses cossets.
Diumenge de Rams,
joia en xivalets,
- nens i nenes junts,
gent, capellà i escolanets -.
Jo hi tinc tres netes,
( avui també un net )
enjoiant-se al ple,
en el grup corrua...,
quasi no les conec.
Diumenge de Rams,
em venen records
de quan menut, infant,
religió no hi era,
manaven soldats.
Nostra sana alegria,
a parar-ne el plat,
lata de sardines buida
era nostre ram.
Allí, el cuiner era
volgut capellà
seves asperges
cullerot en ma,
el resso, crit molt agre
- Vine aquí xival -.
I en lata posava
brou i os sens carn.
Per nosaltres era
caramels i llaç.
No vull pas tornar-hi,
quasi ni el record,
avui, nens i nenes
fan la processó
amb digne innocència

i protegits d’amor.

divendres, 27 de març del 2015

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto


A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.
El primer bes que em dares a l’arribada
va deixar l’emprenta que ara em marca.
Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca
em quedà impregnat al cor i a l’ànima.
El primer vagit en meves mans el retries
entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui
Em consola, m’atén, em guarda.
Gràcies, filla... 
que nostra companyia sigui llarga,
molt llarga...
...................
Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada
que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.
( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida
ajudant jo a la seva mare, 

dijous, 26 de març del 2015

QUE TINGUIS... aquarel·la


Que tinguis tota la força
I coratge que necessites...
Que tinguis tota la llum
per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas
Vulgui o no has de seguir
Obre les comportes del espai,
llença el crit de glòria dins teu.
Nou camí empra per nou destí,
que tothom vegi teu instint noble
que dugui producte suau, dolç, fi,
i canti l’història d’avantpassats llunyans
que esmerçaren seus sacrificis
per fer-te immensament feliç...
Obre la porta al vent tendre
que omple teva llibertat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15
.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

dimecres, 25 de març del 2015

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la


Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven
la riquesa viva i la innocència sensible...
En un instant insospitat com intensa pluja de gotim
baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...
Perletes embolicades amb aletes blanques
feren coixins escampant-se esbarriats extensament...
El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,
aquell doll amb inesperat contacte...
El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors
Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.
... i per sempre un nou viure els esperava,
aquell que record abraça com últim encontre.
Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15
.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.

dimarts, 24 de març del 2015

NO CORRIS... aquarel·la


No corris esboirat per el caminal
- Li posaven a orella els arbres florits -.
A pas tranquil segueix escoltant ocells,
que joiosos s’aparellen en cant
que reverbera en les fulles,
cant epitalàmic de primavera...
Faran sa nova casa a recer de sol i vent
i buscaran el toll d’aigua neta...
Tenen l’alegria de l’adolescència
que sospira en contacte de bec,
en unió de prèdica per seguir avant,
eixordant-se de cants i al·leluies...
Ho tenen tot al empar del seu arbre
que un dia els covava al nàixer.
Com ells, gaudeix de la primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15
........SILENCIS
52.- No vull que estiguis solament al meu costat,
 Prioritàriament, del meu costat.


dilluns, 23 de març del 2015

DE L'HUMILITAT... aquarel·la


I l’arbriu es sentí humil
I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,
pot ser un repte on quedem fora de lloc.
Les representacions dels fets son musica
que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.
El que és i nosaltres sentim i ens veiem,
qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi
per que no es comprengui son valor real?
La humilitat com altres estats pot convertir-se
en un fer hipòcrita on en la crua realitat
sura i llença al vent la proclama
embolcallada en error perceptius.
Podem ser humils dins nostre orgull ?
Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.
.........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.

dissabte, 21 de març del 2015

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la


SOMNI DE PRIMAVERA
Resta allà en el brancal de pedra del portal.
i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.
Pot asseure’s en el robust brancal de pedra
pensar en nuvolades i cels blaus,
però no jugaria contra la consistent duresa ,
sí que besaria llavis al bancal de panal
on les roselles, margarites... banderes al vent
li donaven alè suprem de conquesta...
Colliria el primer ramell de primavera
i el llençaria al cel on hi resta ELLA...
i les flors retornarien a ell, extasiat,
en complit bes a la mare terra.
Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,
colors de brodat, cabdells de fil entremaliat
que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...
Oh, brancal de pedra on m’assec
amb la crossa al costat que em parla
del camí d’amic constant que faig amb ella.
Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa
em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,
que és per mi i per tenir la millor conversa els dos
del brancal de pedra i el bancal de panal...
oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15
........SILENCIS
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,
No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?
.....................

TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.