diumenge, 16 d’agost del 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la


PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

divendres, 14 d’agost del 2015

EL TEU TEMPS... boli ràpit


POSANT-NOS A RECORDAR
7 – 9 – 11
El teu temps
considera’l el teu rei.
Ell et mana, dirigeix,
t’escatima el descans,
et fa córrer, t’apressa,
t’accelera cames i cor,
també se’t fa imprescindible...
Sense ELL
pensarien en passat,
present i futur?
Qui sap si és un engany...
L’instant
deu ser la teva pròpia vida.
Que no se’t mori ... 
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

divendres, 7 d’agost del 2015

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la


ESCRIT JA FA UN TEMPS
3 – 8 – 10
Quan somniïs
pensa en fer-ho realitat.
entra en la fantasia,
embrions de certesa,
amb concrecións de veritats
que s’escapen
si no som valents
de collir-les.

Sense rampells
el mon no avançaria...
Estancat en l’avarícia
crearia sols l’enveja
que subjecta ma immòbil...
Deixem les falòrnies
i afavorim les cireretes
de les il·lusions
DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E



7-8-15

dimecres, 5 d’agost del 2015

DE PROFETES... aquarel·la


Sempre en ronden de profetes...
La fe desconeguda de molts
pot omplir butxaques ansioses
que viuen per fer calaix de tot.
Dic desconeguda per què
es sap la veritat vera de la fe ?
Uns hi posen el tendal vivent
promovent noves i velles il·lusions
dins d’una pàtina de prèdica
que aparentment seria esclata
per envescar a tants com pot
i entrar-los al sarró apropiat
on es confessen addictes
sense copsar l’engany
que cap predicador intenta declarar.
El pecat es trobarà, en tot cas,
quan ja ha begut l’oli servit
pels santíssims profetes de la fe
i aleshores els renecs venen tard.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.


dimarts, 4 d’agost del 2015

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la


aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.


dilluns, 3 d’agost del 2015

CXOMPARTIMENTS

 COMPARTIMENTS.--- any 2011
Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I ,  i ara A RASTRE DEL TEMPS  II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E. 

 


1.- AHIR I AVUI                                        

La frontissa del ahir i del avui                
sosté la porta del seu alè.
Pedra cobrint. Forat obert.             
Tanca el compartiment
l’esperit nu de les ombres.
Records que retornen dèbils
s'ageganten a les lloses
i les passes d’ahir marquen


el diapasó del so d’avui.

dimecres, 15 de juliol del 2015

I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la


.7 - 6 - 13
..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana
que s’estendrà sense estirafollar
i veurem créixer abundant i tangible
el cop de maçola 
que obre el cercle del nostre madral...
Revertirà en estany ple de riquesa,
- ciris que cremaran tota una eternitat -.
Afanyem-nos  la llum arriba sense llastre  
la percolació esdevindrà un futur
sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi
DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15

diumenge, 12 de juliol del 2015

SENT DE NISSAGA DE SANG... foto

379 -- SENT DE NISSAGA DE SANG


4 – 9 -09
Sent de nissaga de sang
li procuraren vermella ploma.
Signe de poder, sentenciava la mort.
Ell la sucà a l’aigua, es convertí en paloma
que revola el núvol donant, ara, a l'entorn la sort.
No vol estropicis de decrets que tallen
els conjurs que plebeus han assolit.
Té en compte son poder on hi ballen
la justicia i la concòrdia, de tots els esperits.
You might also like:

dissabte, 11 de juliol del 2015

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN... foto roselles

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN.... foto pròpia

Posted by Picasa31 – 8 – 10
Les paraules que el cridaven
- sempre hi ha muts, o qui emmudeix
o pressiona emmudint a d’altres -,
estiraven conquerint ses orelles.
No es feia l’orni en l’escolta,
sabia que anava per a ell.
Atendria dilectament
i faria cas del vent xaloc
que seva barca empenyia.
La crossa com rem apartaria
l’herbam sec criat quan exiliat
ningú li parlava de quimeres.
Duia els dits sangosos, desitjosos
d’estampar en el pit
quatre barres, senyals valuoses
que el portarien a vèncer...
Tenia el seu anhel i el dels avantpassats
esperant en el voral del camí
per aixecar bandera pròpia.
REBAIXES.-ANTON.- T.E.- 11-7-15

divendres, 10 de juliol del 2015

LA ROSA I LA LLUM... EN FARIA 81... aquarel·la


 


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-15
la rosa compliria 80 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..