dilluns, 14 de desembre del 2015

ALABANCES SIGUIN DADES.. aquarel·la


ALABANCES SIGUIN DADES
3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
el que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança...
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa
ANTON.- T.E.- 14-12-15

diumenge, 13 de desembre del 2015

ARBRE VELL... aquarel·la


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits sa digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te callar.
No han parat ses arrels de fer-ne
i d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel pujà sempre incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
més encoratgina
                            i per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,
ANTON.- T.E.- 13-12-15

divendres, 11 de desembre del 2015

ESCRITS VELLS... aquarel·la


6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau  i goig al caminet.
VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15

dijous, 10 de desembre del 2015

RETROBANT ESCRIT... aquarel·la

                            
                                                            RETROBANT ESCRIT...
28 .- 11 - 08

Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven

en la clausura pels arquets.
ANTON.- T.E.- 10-12-15

dimarts, 8 de desembre del 2015

COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la


COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15

diumenge, 6 de desembre del 2015

INTIM ENCONTRE AMB EL RECORD... aquarel·la


ÍNTIM ENCONTRE AMB EL RECORD...

( Fa quatre anys que ens deixava la Teresa...

Un ahir que sempre és avui...)
...................
Junts hem caminat
i ara te m’apartes ?
Erets com les flors
que donen perfum i fruit
sense pensar en elles.
I es que, ens adonem
del que donem?
El goig de donar
envaía teva sang
i donaves i donaves
i mai teu or perdies.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-12-15

dissabte, 5 de desembre del 2015

BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la



BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.

divendres, 4 de desembre del 2015

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

dijous, 3 de desembre del 2015

L'NGEL DE LA GUARDA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS... 2

7.-Coratge no en falti / constància hi sigui.
En parlava. La PEDRA més eterna que la Crisi, havia donat camp a l’Àngel de la guarda d’un personatge del ministeri bíblic  actual. .- per què t’has deixat posar un guarda espatlles al teu protegit, és que tu no vals per guardar-lo ? Nostramo del Cel, ja ho sap ? Ara et posarà a l’atur... i això costa calers. Quin desprestigi pels Àngels...!!!
DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.- 2013

dimecres, 2 de desembre del 2015

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la



HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-
Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 
1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat
2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.
3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.
4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?
5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós
6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.
7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.
8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...
9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.
Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.


10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin.