dissabte, 20 de febrer del 2016

QUAN CALLES... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.

divendres, 19 de febrer del 2016

OBRO ELS ULLS.... aquarel·la


Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

dijous, 18 de febrer del 2016

DOS GOTES D'AIGUA... aquarel·la


9 – 6 – 10
Dos gotes de pluja
baixaven del cel calmoses.
La ma d’un pagès
en la conca les acollí.
Què boniques !
Què rodones !!
Tenen un brill... !!1
Les diposità en la terra cavada...
Les dos gotes serien OR ...!!!
Fructificarien les plantes,
esdevindrien dignes flors... !
.............................
Una tija que no tenia fulles
veié les gotes i se les xuclà.
Revingueren dos ales verdes
i el cos es mogué compassat.
comença a volar amb destresa
i d’OR tot el pla en sembrà.
..................
Avui plou. Son papallones
que porten a les ales PAU.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

dissabte, 9 de gener del 2016

LA VERITAT... ? LA HIPOCRESIA... ? ... aquarel·la


S’exaltà al veure per terra
la veritat malalta, esquelètica,
i amb ranera esperant mortalla...
La hipocresia nascuda verge
ara creixia com tempesta de gota grossa
i avançava, impertèrrita, amb l’engany
suant displicent i repartint reverències...
Hauria volgut sempre la serenitat
de comprendre com la mentida
es val de veritats certes per entrar
en la soflama del hipòcrita...
Mal junyida i sense protecció
quedà enclaustrada en presó
com reu...
La hipocresia jove i valenta
l’havia suplantat unint-se al mentir,
aquell mentir somrient
que sembla que la veritat hi brolli...
Estava establert el regne...
Qui es creuria les veritats
si no era la pròpia ?
Ja muntaran el concili .

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-1 - 16

dijous, 7 de gener del 2016

AMB PEU MAL CALÇAT, MAL ES CAMINA... acrílic


No era covard i valent pujaria fins dalt de tot
de la serralada com anxaneta a veure
i a conquerir la vesant prolífica del extens pla.
Amb el sarró al coll i en el pit la quimera
trepitjaria ben calçat per camins de cabres
esperant trobar el goig de nova mirada.
Es lligà sabates ben femades i tirà amunt.
Les dificultats pensades es multiplicaren
mes ell, impertorbable, deixà la tovor del panal
i anà ascendint pel pedruscall i esbarzeral
impertèrrit com pigmeu fet gegant en la cuita.
Rossolant i punxant-se, cap alt i esquena dreta,
insuflava en seu esperit l’alè de la victòria:
- Arribar a saltar l’encavallada de la serralada ...
Però els bons desitjos, els esforços dignes
poden veure la traïció rondant molt propera
i va succeir que a la sabata esquerra  un pedrot
li va rossegar la sola i ara els seu caminar
era sense protecció des de turmell a sola...
- Mal vinguda sabata, tu em fas la guitza...
Retornaré al lloc per canviar-la... !!
De vegades els grans esforços no son colrats,
de vegades ens trobem injustament anorreats...
Aleshores, cal serenitat i tornar a començar...
La prèdica i el pas ferm per arribar al cim
han d’omplir la voluntat sense retruc advers.
DE REBAIXES 16,. ANTON.- T.E.- 4-1-16.

..........

dimecres, 30 de desembre del 2015

CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D'UNA PEDRA...


Aquest escrit sem va embarrancar i tot hi buscar-lo amb fe perdia l'esperança de trobar-lo tot hi haver-lo fet amb amor... Avui, m'ha trucat a la porta... Ben embolicat m'ha dit, aquí estava, amagadet...Dóna una alegria a la joia de porcellana... Li he fet un petó suau i una abraçada i us el presento... // No us passa a vosaltres que de vegades perdeu el que teniu davant dels nassos ? A mi també. 
CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D’UNA PEDRA
Fa uns dies se’m va lliurar per correu un llibre de la amiga Pilar Valero ( poemes) i Mª Rosa Ferré ( fotografia)...per mi un enviament i una rebuda que em va impressionar, per el gust suprem de la edició. Un regal que en grau superlatiu, m’ha extasiat en la bellesa i en la conjunció assenyada d’escrits i fotos...
Com deia, junt a unes fotografies que semblen pintures de la natura s’hi declaren en germania uns escrits que meravellen, selectes en la paraula, deixant entreveure la passió i amor per la concepció de les frases... Semblen intuïdes en el gravat que al costat esmerça l’alegria i transport d’un moment idíl•lic de la natura captat per una persona dúctil en eixa faceta... Una copa on la barreja separada impressiona ja que en l’aiguabarreig es complementen amb tal efectivitat que pugen de grau mirada i lectura... La libèl•lula de la ploma ha sabut congeniar estretament amb l’espectacle curós i de detall de la instantània fotogràfica.
El fullejar i conseqüent extasiar-se en el llibre obert posa en la boca l’exaltació del Oh, quina destresa en cada pàgina...!!! Mirar i remirar i descobrir tot el que porta i ens aporta de sensibilitat en un suau murmuri d’exaltació d’un monogràfic passeig per el cultiu del cep deixa petjada de l’estima que hi tenen i veneren les autores.
Rabassó, brocades, sarments,raïm, grans... Cel, muntanyes, plans, arbriu, plantades... Una munió de sers que es demostren i fan la seva juguesca complementant-se i exhibint la bona ploma i excel•lent foto ...
M’han fet reviure records d’adolescent quan a la Vilella Alta ( Priorat )la gent aquella venerava el cep i en contava els mil agraïments...Poda, llaura, espampar i treure el cavallet i... vells i joves en la feina amb cants i xefles... i desprès la verema... La sublimitat del raïm tallat i al cistell, a la portadora... el posar el 120 kg o més a llom dels animals i el transport per camins de cabres i desprès el suc, la bullida al trull... la transformació del sucre en alcohol, que dic, en vi... Fer el vi generós assecant el raïm... o el ranci que tirar-ne un raig al foc era una llengua vermella cremant... en fi...
Gràcies amiga per les sensacions que has fet renéixer. Us felicito a les dos de cor.
ANTON.- T.E.-9-5-15

dijous, 24 de desembre del 2015

BONES FESTES A TOTS... !!!... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.

BONES FESTES A TOTS.... !!!
 Ajudem-nos a parir l'Amor digne
per a tots, sense exclusió. Sigui signe


 de Concòrdia,Pau i Llibertat...// ANTON.-T.E.- 24-12-15.

diumenge, 20 de desembre del 2015

VENINT DE LLUNY... aquarel·la


VENINT DE LLUNY.
I escamparen ses ales
com rajos de llum immensa
i el seu caliu fou carícia
per l’arbriu que escoltava.
SI i NO digueren amb calma
i seu desig feu presència...
SI a l’Amor ...!!!
NO a la Guerra... !!!
Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON.- T.E.

divendres, 18 de desembre del 2015

IDENTITAT MIL·LENÀRIA... aquarel·la


A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.
DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

......