dissabte, 12 de març del 2016

DES DE LES OMBRES... aquarel·la



15-9-13
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16

dimarts, 8 de març del 2016

EN EL DIA DE LA PERSONA - DONA... aquarel·la


EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA.
Tu ets amb mi
jo soc amb Tu...
Des del lluny record de l'àvia,
al parir-me meva mare...
seguiria d'alabança meu escrit...
No sols ara, si no sempre
reverencio vostra estima infinit
i en el caliu del cor vull viure
beneint-vos de dia i de nit
..........................
En la nit fosca
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implicaba camí. 

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-8-3-16

dilluns, 7 de març del 2016

CEPS... aquarel·la


Allà en el lluny la gran rialla del foc.
no calla, no para ment en la destroça...
Verges llençades al estrall per sàtirs furiosos
caliuen  la sarmentada sobrant del cep,
on la tisora cruel escurça la vel·leïtat
del ramatge que empampà verd  en primavera.
Així, avui, collit el negoci – braguers plens de suc
que melindrós rajarà al tripijoc de boca anhelant -,
avui, el barber talla deixant cappare i brocada
i retalla i retalla per que el rebrot nou faci bresa..
Fins la cendra el vent escamparà per la finca...
Nova vida vol la natura, que ressusciti
de les ferides que ploren saba que cicatritza...
I vindrà el brot tendre renovant amb fal·lera
seguint el cicle establert en llunyà temps ...
Florirà de vell nou i parirà nova messa
ensenyant a l’univers l’excel·lència de seva ànima.
Del foc al brot la voluntat esclata humil i noble
destriant en son ser la feina que l’intern mana.

DE REBAIXES 16 .- ANTON.-T.E.-6-3-16.

diumenge, 6 de març del 2016

TORNEM A L'AVUI... fotos ametllers florits 2011

Tornem a l’avui, deixem el passat
en un calaixonet ben resguardat
de les impureses que corquen
les bones metes que varen conquerir.
El record guardat fora del oblit.
S’obre el sol com flam groc
que ens donarà la llum per seguir...
Aparquem la tristesa que ens ronda
i posem optimisme en el dia...
Que ploguin idees que ajudin
a donar alegria al que ens envolta.
Mai ser circumspecte excels
ens diu que l’optimisme hi falli
Tot gira i hem de ser dins del gir
per treballar en direcció alegre.
DE REBAIXES 16.- T.E.- 6-3-16



dissabte, 5 de març del 2016

A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA... FOTO ACTUSACIÓ SEVA EN rASQUERA


A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA
Escrit d’Anton Fortuño .- T.E.- 5-3-16.
......................
Vingueres a nosaltres portant l’alegria
quan la pena hirsuta teníem en el cor...
Ens deixares obrint-ne immensa i cruel pena
quan l’alegria era taula per a tots...
Han passat sis anys i ressona la destroça:
Ningú t’oblida... Parla sempre el record
i es que teu esforç pels altres no era límit
ni frontera per portar-hi sempre Pau i Amor.
Per això en recordança...

Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol que calenteja
la quietud i la peuada d’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar,
a estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.

divendres, 4 de març del 2016

DUBTE... aquarel·la xinesa


Entrem en la bogeria del dubte
i ens trobem en surrealismes
que no ens expliquem.
Ey Arnblen l'intenció
la palla del gra i encara
en l’arè netejant el gra
s’hi remenen els grapissos...
Dins de la incertesa pròpia
i la remenada per veus externes,
no en sabem del nostre profit
o fracàs si no fem cas de la qüestió
i analitzem la decisió a prendre.
Dubte és ajuda, si en fen cas,
abans de equivocar l’escrúpol
que comporta el seguir caminal.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 10-2-16

ESCOLTAR AL QUE CALLA... aquarel·la


M’agrada  escoltar al que calla
que sols el gest de llavi o ulls
o galtes o cabell o mans el delata...
La mímica parla sola i parla
i es confessa en seves reaccions.
Afavorida i favorable,
addicta o contrària...
Es el joc del Jo que surt emotiu
i expressa com si estès en silenci.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E. 

dijous, 3 de març del 2016

SOC EL QUE SOC PER... aquarel·la


Soc el que soc i em sento res,
Em sento res per que, què soc...?
Callat dins el silenci que m’envolta
veig el florir de arbriu tendre i net,
Veig com s’estarrufa el gat  al veure
una corbata que porto a la ma
i es belluga de cap per avall...
La cisalla que talla colls ell pensa ?
La vinclo com surriac i ell s’espanta...
M’ha ensenyat les urpes i un buf sonor.
I si m’aquieto ell vindrà a mi
em perdonarà l’ensurt,
aleshores, serem amics o companys
com abans érem ?
Li diré si busca el ratolí com jo...
Ell, per terra resseguint racons,
Jo damunt la taula, per que sense ell, què soc ?
Ningú em coneixeria els que creuen saber de Mi
Oh, tants amics em reconeixen com a tal per ... !!!
Potser al trobar-me em bufarien com el meu gat
quan ensenyo la corbata que cada dia penjo...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-2-16

dimecres, 2 de març del 2016

SENTIMENT... RAÓ... aquarel·la

Tanca els ulls i mira’t endins...
Veuràs el sot enorme que et separa
del sentiment del de la raó neta i clara,
comprendràs l’embull que suposa
no captar ni percebre... sols raonar...
Devem equilibrar la balança
i que el pes de l’un no esgarri l’altre plat.
Equilibrem la passa... 
Que un peu corri i l’altre s’aturi...?
Que no ens circuli per la clepsa disbarats.
Sabem que les dos mans juntes
les necessitem per pregar,
Però també per ajudar-se...
Equilibrem la balança
que ens farà molt de be
allunyarà el mal.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 21-2-16

dimarts, 1 de març del 2016

HA CALLAT LA NIT... aquarel3la xinesa


Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia  revella  
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-