dimecres, 18 de maig del 2016

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la


Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat  del temps dava tombs
sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

dissabte, 14 de maig del 2016

LA FONT... aquarel·la


Ronser, assegut en el seti de pedra
contemplo amb gust la font...
Un dia havia sorgit ella d’entre dos pedres
i son rajolí per molts era estimat, d’altres odiat.
Un caminet desembocant a una placeta ens conduïa allí.
Pi i alzina i arboç hi feien bona reverència...
Romer i farigola i cassanella alegraven el solar
i la font, que contínuament raja, es la joia del lloc.
Un repòs en vella pedra, sap tenir-la  el vianant
que busca la natura per llegir-la i escoltar-la.
Una parada omple de llustre, entra en ventre l’aigua
i és l’aigua amiga que consola i  satisfà
i entra en la paraula tot l’ambient que escolta...
Amfiteatre on el caçador, parlador de veu i escopetada,
que remena en oïdores orelles la seva arenga,
busca la caça que vol que caigui a ses peus...
És la paraula que al so del rajolí s’exalta
i es transforma en melodia que desperta  consens...
No us apropeu per quedar-vos quiets i embadalits,
Hi ha fonts que son com serpents hipnotitzants
que lliguen al seu ball a qui els escolta inconscient.
Quants improperis i anatemes han brollat  que escoltats
han embadalit i canviat destins que mai s’haurien previst...
I la font, la font contínuament raja fent adeptes i contraris
Però sempre raja i raja i raja sense descans....
Ronser, assegut en el seti de pedra
Contemplo, també, els desoris que causa la font...!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-5-16

dissabte, 12 de març del 2016

DES DE LES OMBRES... aquarel·la



15-9-13
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16

dimarts, 8 de març del 2016

EN EL DIA DE LA PERSONA - DONA... aquarel·la


EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA.
Tu ets amb mi
jo soc amb Tu...
Des del lluny record de l'àvia,
al parir-me meva mare...
seguiria d'alabança meu escrit...
No sols ara, si no sempre
reverencio vostra estima infinit
i en el caliu del cor vull viure
beneint-vos de dia i de nit
..........................
En la nit fosca
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implicaba camí. 

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-8-3-16

dilluns, 7 de març del 2016

CEPS... aquarel·la


Allà en el lluny la gran rialla del foc.
no calla, no para ment en la destroça...
Verges llençades al estrall per sàtirs furiosos
caliuen  la sarmentada sobrant del cep,
on la tisora cruel escurça la vel·leïtat
del ramatge que empampà verd  en primavera.
Així, avui, collit el negoci – braguers plens de suc
que melindrós rajarà al tripijoc de boca anhelant -,
avui, el barber talla deixant cappare i brocada
i retalla i retalla per que el rebrot nou faci bresa..
Fins la cendra el vent escamparà per la finca...
Nova vida vol la natura, que ressusciti
de les ferides que ploren saba que cicatritza...
I vindrà el brot tendre renovant amb fal·lera
seguint el cicle establert en llunyà temps ...
Florirà de vell nou i parirà nova messa
ensenyant a l’univers l’excel·lència de seva ànima.
Del foc al brot la voluntat esclata humil i noble
destriant en son ser la feina que l’intern mana.

DE REBAIXES 16 .- ANTON.-T.E.-6-3-16.