dissabte, 4 de març del 2017

COM UN NIU... acrílic


Com un niu d’orenetes tot en ordre...
En l'últim ordre establert... 
Canviants, 
la voràgine la fem a mida 
i queda el nou estatus...
Bell concert de micro elements
que ens diuen que em estat joiosos ?
La felicitat ronda en les galtes
i els ventres plens a sobreeixir.
I la taula a rebosar de les deixalles
que han fet goig i han complagut
ara son nosa que embruta...
Pensa en clarinet de llavis
que xiuxiuegen prets
històries i miracles...
Pensa en niu d’orenetes...
Com fan borrombori la menudalla...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

dilluns, 20 de febrer del 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer del 2017

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia


UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer del 2017

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17



dijous, 2 de febrer del 2017

ENS FAN VIURE... aquarel·la xinesa


Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

dimecres, 1 de febrer del 2017

LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la


La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

divendres, 13 de gener del 2017

DIES DE GLÒRIA...aquarel·la abstracta


Dies de glòria voldria per tots...
Què difícil la voluntat feta llei... !!!
No tots estem en el mateix
paràmetre de goig i joia...
Mentre,abraçaré l’esperança
per que la fe ja la tinc al sarró.
i caminaré entre els desitjos
per dar-los a tots compliment,
i enlairar braços de conquesta
dirigint el nou concert,
apressaré la ma a l’alegria 
i les galtes fruiran de petons.
I em creuré totes les mentides,
potser fins nosaltres ho som.
I així viuré tranquil, sense dubtes,
com els secrets que si els dius, ja no hi son.
A viure la festa que alegri a tothom.
que esclati en la foguera el nou part
d’anhels i de il•lusions.... Bones festes... !!!

DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 13-1-17

dimecres, 11 de gener del 2017

PLENA DE GEL.. aquarel·la


Seguiria com ho havia fet temps i temps.
Avui, plena de gel...!!!
Era soca i arbre d’olivera de secà,
conreada i també convivint el bosc.
N’estava orgullosa...
Tramuntana freda o bojorn calent,
garbinada fresca o cerç tempestuós
n’havia tingut escrit i molt en son llibre.
Avui li tocava: Pleneta de gel ...!!!
Cabellera i brancam amorrat
a la reseca soca de pollanc fàcil,
era com bola a punt de seguir al vent.
Callava pensant en el sol... !!
Tant de viure amb instants diversos
ara, agomboiada tenia guspires de llum,
pensaments inaudits, idees noves...
Quan el vent remenava cabellera inquieta
raciocinava en la llibertat del ocell...
Avui, enclotada buscava el ser ella
en seu terme,en remoure la història
que a sos peus paria dia a dia
pel profit del terral...
El gel la colrava d’ingent pensar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 10-1-17

dissabte, 24 de desembre del 2016

A LA NOSTRA FILLA DOLORS EN EL SEU DIA... foto d'ella i l'àvia assumpció


LES CIRCUMSTÀNCIES M’HAN PORTAT A NO PODER-HO ENTRAR EL DIA 22...
A LA NOSTRA DOLORS EN ELSEU DIA.
.............( foto amb la seva àvia Assumpció.)
I va arribar a primera hora,
movent el neguit i el goig a dins i fora...
Era matí
que trucaven a la porta de la vida...
Un desig
fet carn de nadó, feta alegria.
I una veu
que al regne entrar demana.
el joiell
que l’abraçada de rebuda clama...

Arribaves matinera
fent córrer a l’estatgera...
Les dos mares van lleugeres
volen ser-ne les primeres
Ella no espera a ningú
t ja canta el fum, fum, fum...
Quan arriba el doctor
li somriu, somriure dolç...

El dia 22 de desembre del 1965 en aquella casa i dormitori es produïa  la seva entrada a la vida.
Mare i pare, els dos sols, donaven compliment joiós.
Que puc dir-vos d’aquells instants neguitosos ?
Que sense llibre ni bisturí vaig fer de comadró...
La excelsitud del moment fou el millor premi
ja que en tal dia a l’Estat exalten la Loteria...
Quina millor joia rebre que una filla ?
I des d’aquell moment gloriós viu l’estima...!!!
Que sigui per tots una llarga i feliç vida...!!!

FELICITATS AVUI I SEMPRE.- ANTON .- T.E.

diumenge, 18 de desembre del 2016

HA DESAPAREGUT EL BOIRAM I LA PLUJA... aquarel·la xinesa


Ha desaparegut el boiram i la pluja.
Encara balla el gotim en fulles tardanes
que no han caigut seguint destí germà per fer catifa...
L’arbriu ensenya sa nuesa ben neta...
A ramassades els rams d’aigua han fet la seva
i encara ploren les gotes que es sostenen
com petó que retarda el seu esclat.
El sol ha esbargit el tel blanc, núvia vestida,
i en els tolls posa la cara rentant-se-la...
Una oreneta ha sortit a beure en el clot,
i el gat se la mira pensant en ratolí salvatge.
Tot ser viu anirà guaitant desprès de la tempesta,
ells saben que tot no dura un segle
i en seus nius callen i esperen l’hora bona.
Beneïda pluja, diuen, ja tenen aigua per dies.
Tots s’acontenten amb el que l’instant els dóna.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-17-12-16