L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA... aquarel·la

36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.

Buscava omplir el got del raciocini

i fixar aquells moments meditats.

Ara té un valor immens en seu sarró

que, ple de paraules, fa vida

esperant instant per sortir al aire

i proclamar les seves dites...

Passejarà, enfosquit, engolosit

en les tapes del llibre, ara, tancat.

Pararà compte al obrir-lo

no s’escapi a pasturar tant de gargot.

Prem la tapa dura i per entre full

rebrolla com formigues sortint del cau,

Fins algunes, alades, volen

buscant llocs, caps on deixar paraules 

plenes de vida per ser compreses...

Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

DE VEGADES... aquarel·la

De vegades, no parem 

de donar toms a la sènia insulsa

que no ens aporta la solució.

Encauats en nostre pensar,

com si fos exultant raciocini,

ens alabem nostre premi

com trofeu que ens atorguem...

Al peuar al carrer

veiem que el sol ja ha sortit

t banya de llum tot el terral.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18

A LA PARAULA NO DITA... aquarel·la

33.-28-1-18

A la paraula no dita

no se la pot contestar.

Qui sap que es diu

aquell interior que se’ns enfronta

amb el silenci

que ni els grills desperten....

Escoltem  el borrombori

que ens arriba del carrer,

però dins del casal

sabem el que es cou ?

El secret ens envaeix

i quasi ens besa...

Quan esclati no serà ja secret.

Ens alegrarà saber-lo

o no hi darem cuita

i es perdrà com boirina

emparant-se al riu

que la produeix ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.

UN INSTANT ÉS UN SOSPIR... aquarel·la

32.-27-1-18

Un instant és un sospir.

Arriba i marxa deixant pas

a altre que ja se’l menja,

fent lloc al que ve darrere.

Vaig viure un instant

que s’escapolí del patró...

Es quedà arrossegant l’ala

i degué endormiscar-se

escrutant i esperant el futur ?

Els instants quasi es calciguen.

Volen entrar en el quadre

i fins s’atropellen...Son únics.

Qui hauria parit a aquell que

temps i temps sense saber d’ell

no deixava posició al següent ?

Com que no podien passar

s’amuntegaren com volcà

tots vius amb ganes de camí

i tenien un atzucac privant

dels instants seu esdevenir normal.

Seria un instant abstracte,

prepotent i avariciós

que robava quant podia

deixant als companys gelats.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18

AL REBOST ES GUARDA... aquarel·la

Al rebost es guarda la fartancia previsible

que omplirà taula o rebrà visites inquisidores.

Hi ha caps i mans que el tenen plenet

per salvar qual sigui la circumstància...

Allí, en temps remots, que contem de besavis, 

la tia Càndia o la tia Pepa Melons eren addictes

a guardar-hi tesors per boca i llavi i olfacte.

Dins del lloc, posar els dits sobre rosegons o coca 

o ensaginades o capsetes o magdalenes o maries,

era entrar en el triar els cants verges de la oferta

que les pastes ens brindaven: - Pren-me a mi...

I l’exèrcit assumia, condescendent, sense enfadar-se

la carta escollida com a triomf del gust de qui triava,

lloc on perfum especial es dava, barreja que exaltava

les narius, gust i el mirar dirigia seu pas 

a uns dits ansiosos d’acaronar aquell manà insospitat.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-1-18