TRENETS 86

276.- 4-11-18

Sona la gralla esclafant xills

que la tamborinada vol fer seus

amb clau de fa. Quin guirigai !!

La pedra gel enfurismada

vol acabar amb la xusma insurrecta.

Seu fet trencarà totes les olles

i tindrem beneit un desfet.

L’arbriu i l’ocellada clama

que la compassió s’obri camí.

16-4-19.- DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.

TRENETS 85

275.- 4-11-18

L’horitzó net de nuvolada

Alegra mon viure.

He vist el cel blau

predicció de pervindre net,

absolt de falsies.

15-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 84

274.- 3-11-18

L’impacte a l’asfalt fou terrible:

El dolor plorava, el mal reia.

On era la compassió, l’altruisme,

la generositat l’empatia, la bondat...!!!

13-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 83

273.- 2-11-18

Si et trobes prop del precipici, pensa

que els peus poden portar ales per volar.

Voldria ser ocell o vent que aixeca pàmpols,

volar amb ells i veure i gaudir del termenal.

Quina joia ser en la nuvolada goteta d’aigua

que cau damunt pètal de rosa i l’alimenta...!!

12-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 82

272.- 1-11-18

Talla tisora l’última resquícia de la maldat.

Fes anar la dalla i que la concòrdia torni.

Reuneix a la vall tots els camins ruïnosos

i aplana les llísseres i treu el pedruscall,

que el sender sigui catifa on no hi viu

la malícia que naix en cors corruptes.

Beu el xarop que cura les maledicències

i beneeix la bona voluntat dels caminants.

11-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 81

271.-31-10-18

La mora, fruit negre de l’esbarzer, li ensenyà

que en l’esgarrap pot situar-se la bondat.

Sigil·losament actuà i es feu seu el fruit,

però seves mans restaren esgarrinxades...

La carícia s’unia al fruit: - Tu em robes,

doncs jo t’esgarrapo com gat en zel.

Si vols bondat, no em toquis, sols mira’m.

10-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 80

270.- 30-10-18

Al full de paper li pesava tanta lletra.

Espolsà i foren a terra menja de l’escombra.

A nosaltres també ens pesa tanta parla buida

que repeteix i repeteix per fer-se lloc.

Si en fem cas ens envairà com esbarzer,

com neu que s’engull el terrer i sols el sol

canta al·leluies quan la veu i se la menja...

9-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 79

269.- 29-10-18

Pas a pas avançava dins la inclemència

i la nit fosca es feu dia de preocupacions

La lluna es feia pas en la nuvolada

i apartant la fosca se la engolia seva llum.

Sort en tindria el seu pas de la claror

per sortejar la infinitat de barreres hostils.

8-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 78

268.- 28-10-19

Al cim del sofrir li arrencaren les entranyes.

Sols uns instants la llum aclaria l’horitzó

i es veia la posta de sol exuberant abans,

ara, en últims sospirs la claror es cloïa.

7-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

trenets 77

267.- 27-19-18

El card se li clavà fins al moll de l’os.

Si podeu lliurar-li la sageta li dareu

mans d’afecte, empatia, amor.

Ens negarem a posar-nos al treball ?

Qui sap, si al collir-lo es fa el miracle

de presentar-se com copa plena

d’aquell líquid  altiu que en ses bombolles

fa esclatar la veu i ressorgeix la melodia ?

6-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.